Més esport

La densitat invariable

Catalans a Londres. Més del 30 per cent d'esportistes convocats pel COE són catalans, i quan es parla de medalles guanyades, la incidència s'acosta a la meitat

Final­ment seran 86 els espor­tis­tes cata­lans –en sen­tit rao­na­ble­ment ampli– amb acre­di­tació olímpica a Lon­dres. Com­pe­ti­ran en 16 de les 38 dis­ci­pli­nes del pro­grama olímpic i en alguns dels esports d'equip –water­polo, hoquei o bàsquet– tenen un impacte tan fort que sense ells, les selec­ci­ons espa­nyo­les serien poca cosa.

Les bai­xes dels atle­tes Àngel Mullera –polèmica exclusió per uns anònims que l'invo­lu­cra­ven en un cas de pre­sumpte dopatge– i Anna Pinero (lesi­o­nada) i la con­dició de suplents de Valero Rivera en hand­bol i Clara Basi­ana en natació sin­cro­nit­zada només s'han com­pen­sat amb l'entrada de Marc López en lloc de Rafa Nadal en el doble de ten­nis. Tot i això, són més d'un 30 per cent dels espor­tis­tes acre­di­tats pel Comitè Olímpic Espa­nyol, una xifra que con­ti­nua donant idea de la mag­ni­tud crei­xent de l'esport català en el con­text espa­nyol. A Pequín va ser la pri­mera vegada que se superava el 30 per cent d'espor­tis­tes cata­lans i qua­tre anys després es manté aquesta quota.

86 espor­tis­tes cata­lans (d'un total de 281) són vuit menys que els 94 de fa qua­tre anys a Pequín (de 286) i que­den lluny dels 112 de fa vint anys a Bar­ce­lona (a la cita olímpica de casa el COE va acre­di­tar 397 com­pe­ti­dors). S'explica en part perquè Espa­nya no ha clas­si­fi­cat equips amb presència cata­lana sen­si­ble com ara l'hoquei sobre herba femení (nou repre­sen­tants fa qua­tre anys) i el bàsquet femení (qua­tre) i aques­tes tretze bai­xes no s'arri­ben a com­pen­sar amb les nou cata­la­nes de la selecció feme­nina de water­polo.

El pes del metall

Qua­tre anys enrere, la dele­gació espa­nyola va obte­nir 18 meda­lles a Pequín. En la mei­tat –comp­tant-hi esports indi­vi­du­als i d'equip– hi havia pro­ta­go­nis­tes ori­gi­na­ris de Cata­lu­nya. Al llarg de la història olímpica hi ha hagut espor­tis­tes cata­lans pre­sents en 52 cerimònies d'entrega de meda­lles. Tot el COE en té comp­ta­bi­lit­za­des 114. I en les pre­vi­si­ons de meda­lla per als Jocs que comen­cen avui, la incidència no pot variar gaire. Ja està dit tot.

IMPRESCINDIBLES

Espanya seria ben poca cosa en waterpolo, bàsquet i hoquei sense els catalans

A LA BANDA ALTA

Des de Pequín els catalans superen el 30 per cent de la representació del COE

Una de criteris, de casos “especials” i d'emigrants

La consideració d'esportista català no acabarà de quedar fixada fins que Catalunya sigui un país plenament normal a tots nivells. Mentrestant, s'han d'acceptar algunes convencions i que no tothom apliqui el mateix criteri. Per què Rudy Fernández és català i Sergi Llull no, quan tots dos han nascut a les Illes Balears? Doncs perquè l'ara jugador del Madrid és fill de catalans, té una germana catalana, s'ha format com a esportista a Catalunya i si va néixer a Palma va ser fruit d'unes circumstàncies familiars, les mateixes que fan que –per no moure'ns del bàsquet– Germán Gabriel sigui andalús i no veneçolà tot i haver nascut a Caracas. Llull, en canvi, és menorquí perquè els seus quatre anys a Manresa són un argument dèbil. Per un criteri d'arrelament similar –i també perquè han competit defensant Catalunya en diversos campionats– hem de considerar catalans Ayad Lamdassem, Abdelaziz Merzougui, Jackson Quiñonez o Igor Bitxkov, tots nascuts fora de l'Estat espanyol. Però si són espanyols, ho són en condició de catalans. En el waterpolo hi ha dos casos semblants però no idèntics, Mati Ortiz (nascuda a Mèxic) i el cubà Iván Pérez. Però mentre Ortiz és indiscutiblement catalana (va aprendre a nedar a Catalunya), Pérez, que ha viscut i jugat a Catalunya des del 1995, ja havia estat olímpic amb Cuba el 1992. Català? S'admeten arguments per totes bandes però, novament, si és considerat espanyol, ha de ser català per força. Per tant, el comptem.

Hi ha altres esportistes residents a Catalunya, com ara el piragüista Samuel Hernanz, nascut a Tarba (Occitània) i que últimament ha viscut a la Seu d'Urgell, o la tennista Núria Llagostera (nascuda a Palma tot i que resideix a Barcelona). Per considerar-los catalans, però, caldria relaxar molt els criteris. Sí que són, en canvi, representants de l'esport català.

El cas oposat, però, també existeix. Un d'ells és el de Ciara Gibson-Byrne (foto), jugadora de la selecció britànica de waterpolo des del 2010 gràcies a una doble nacionalitat (filla d'anglesos). Però d'una nascuda a Barcelona (3-12-1992), educada a Catalunya (hi va estudiar fins al batxillerat), formada esportivament al Mataró (millor sub-16 a nivell espanyol), declarada seguidora del Barça, admiradora de Messi i que esmenta els tècnics Vicenç Tarrés i Jordi Valls com a entrenadors que l'han marcat esportivament, se'n pot dir catalana sense haver-se de justificar.

I Albert Subirats (1986), nedador veneçolà fill de pare d'Alcanar i mare de Viladecans, format al CN Sabadell i bronze en el mundial de Melbourne del 2007 darrere de Michael Phelps i d'Ian Crocker, disputarà els seus tercers Jocs. Farà els 100 papallona i el relleu 4x100 lliure.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.