des del parc olímpic
El làser al waterpolo
La jornada inaugural de la competició de waterpolo ens va sorprendre amb una innovació tècnica, si més no desconeguda a les piscines catalanes i espanyoles. Es tracta de dues línies làser que marquen la distància dels 2 metres (en vermell), que indica el fora de joc, i la dels 5 metres (en verd), el del llançament de penal. És, sens dubte, un avenç que van agrair no tant els jugadors sinó sobretot els espectadors, tant els que es troben al mateix recinte esportiu com els que ho segueixen per televisió. A més, la línia verda s'encén i s'apaga de manera intermitent quan a l'equip atacant només li resten 5 segons de possessió. Rafa Aguilar, el seleccionador estatal, va admetre que era la primera vegada que dirigia l'equip amb aquesta innovació tècnica. “És molt alliçonador, sobretot per al públic”, va apuntar. Els qui ja coneixien aquests avenços són alguns dels jugadors estatals que competeixen fora de la lliga espanyola, com ara Felipe Perrone, Blai Mallarach i Xavi Garcia. En aquest sentit, el jugador d'origen brasiler va comentar: “En alguns partits de final de temporada de la copa d'Europa amb el Pro Recco ja ho van provar i la veritat és que va ser un èxit.” A la Gran Bretanya no hi ha una gran afició pel waterpolo i els equips no són ni de bon tros cap potència en el panorama internacional; per aquest motiu, a més de les línies làser, també eren molt didàctiques les imatges que projectaven sobre la gran pantalla de la instal·lació durant les mitges parts dels partits amb alguna de les normes bàsiques d'aquest esport. Amb tot, en la jornada matinal les grades, amb capacitat per a 5.000 persones, eren plenes a vessar.
D'altra banda, ahir en el Parc Olímpic de Londres va caure el primer gran xàfec des que es van inaugurar els Jocs. “No us queixeu, que feia tres dies que us feia bon temps i amb això a Londres ja n'hi ha prou gairebé per a tot l'estiu”, apuntava amb humor un dels col·laboradors dels Jocs. Potser per aquest motiu també va ser ahir que la delegació britànica va aconseguir la primera medalla. Va ser per a Elizabeth Armitstead, segona classificada en la prova de ciclisme en ruta.