Informar per convèncer

Xavier Vinyals no és partidari de demanar als esportistes que es manifestin «més enllà dels seus propis interessos, voluntat i consciència. Hi ha hagut herois i posteriorment han tingut dificultats en la seva carrera. A alguns se'ls han carregat». El president de la plataforma prefereix la via de la informació: «Hem elaborat un argumentari del benefici per a l'esport d'un estat propi. Quan el llegeixin, ja ho descobriran.» I avança el pròxim capítol: «Treballem en un informe sobre l'impacte econòmic que tindria sobre l'esport ser un estat. És el moment de posar-ho a disposició de tothom.» Vinyals creu que aquesta actitud és «escrupolosament democràtica».

Ivan Tibau s'arrenglera amb Vinyals. «Em preocupen els esportistes, sobretot professionals, no vull posar-los entre l'espasa i la paret. Molts s'han mullat per Catalunya, però ha estat al final de la seva carrera o, en tot cas, si no els perjudicava. Els que estan en actiu és difícil que es posicionin perquè posen en joc la seva carrera, la possibilitat de competir en europeus o mundials, diners... Hi ha clubs i federacions que prenen partit, però tinguem molta cura amb l'esportista perquè el podem perjudicar. Fins que el tema no estigui consolidat, demanar-los que triïn entre Espanya o Catalunya és posar-los en un problema.»

El secretari general de l'esport anota que, amb estat propi, caldria fer un pla ADO català per als esportistes d'elit. «Tenim les beques ARC, però un ADO ens faria més competitius en l'àmbit internacional. Hi ha empreses catalanes que aposten per l'ADO espanyol, i quan tinguem l'ADO català s'hi podran vincular. Tibau també apunta la possibilitat que un futur estat català no pugui aplegar-ho tot: «Sèrbia o Montenegro han potenciat molt els esports en què destaquen. Haurem de decidir si ho potenciem tot o ens centrem on tenim més capacitat.» Pel que fa als clubs, Tibau preveu que «treballarien amb una visió diferent, enfocada a les competicions europees».

El compromís del Barça

A propòsit del paper dels clubs, Carles Vilarrubí posiciona el Barça com «un instrument molt potent i eficient per projectar Barcelona i Catalunya al món» i es compromet a «posar aquesta eina al servei del país i la seva projecció» tot i advertir que «no podem posar-nos a davant dels processos, de la mateixa manera que no podem demanar a Artur Mas que faci gols al Madrid en l'últim minut. Però sí que hi hem de ser», remarca. El directiu blaugrana aposta per criteris d'«eficiència» en el procés: «No ens posem tots hiperactius a fer de tot, o ens desenfocarem. Hem de ser actius però reclamo una reflexió per ser eficients, a través de les plataformes que cadascú tingui a l'abast. Després de l'11-S i el 25-N serà l'hora dels polítics.» Posa com a exemple d'eficiència la plataforma: «Resistint tots aquests anys ja ha fet el 99% de la seva feina. Si avui no existís, la trobaríem a faltar i ens preguntaríem què hauria pogut passar en vint anys si l'haguéssim tingut.»

Romà Cuyàs creu que les federacions haurien de treballar més «en l'alt nivell». «Això no ho hem tingut prou. Les federacions espanyoles, amb el pla ADO, ho tenen més assumit que nosaltres.» Atribueix als clubs i les federacions «la promoció de la pràctica esportiva» i situa més enllà «l'esport de primer nivell, que necessita la internacionalització fins i tot per subsistir perquè sense internacionalització tot ve marcat des de Madrid». Cuyàs va recordar el cas d'un seleccionador espanyol d'un esport olímpic –no en va dir el nom– «que tenia una profunda antipatia per Catalunya i admetia que no convocava cap català. Això és gravíssim. Necessitem internacionalització per salvar aquest handicap». Tibau puntualitza que aquesta exclusió «encara passa ara».