La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) s'han aliat per primera vegada i ho han fet en un afer que pot ser determinant per al futur de l'esport català. Les dues entitats han demandat l'Estat espanyol davant el Tribunal Europeu de Drets Humans per la violació de drets fonamentals contra les federacions i les seleccions del país. Els impulsors d'aquesta històrica demanda, presentada dimarts, consideren que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) del 23 de maig passat respecte a la llei de l'esport de Catalunya fa una interpretació intencionada de la normativa, que comporta una restricció del dret d'associació de les federacions catalanes amb l'objectiu d'impedir-los la participació internacional quan ja hi hagi una selecció espanyola.

“No és que vulguem entrar en la campanya electoral, simplement ens trobem que la normativa del tribunal europeu ens diu que havíem d'esperar exactament sis mesos per presentar la demanda, fins al 20 de novembre. A més, aquest recurs només el poden posar entitats privades; la Generalitat ja no podia recórrer a cap altra instància un cop el TC va prendre la seva decisió”, precisa el president de la Plataforma Pro Seleccions, Xavier Vinyals, que fa mesos que treballa en aquesta demanda al costat de la UFEC. En la demanda també hi figuren dues federacions específiques, la de bitlles i la de corfbol reconegudes internacionalment, un esportista internacional i el club KF Sabadell. “Quan més àmplia és la demanda més possibilitats tens de guanyar-la i més recursos estalvies a totes les parts”, explica el president de la UFEC, David Moner, que considera que el recurs té possibilitats de ser aprovat.

L'advocat que defensarà els interessos catalans és el gironí Benet Salellas, que ja va portar la denúncia per tortures de disset dels detinguts en l'operació Garzón del 1992. El tribunal europeu va condemnar en aquella ocasió (2004) l'Estat per haver-se negat a investigar les denúncies.

En els arguments de la demanda es deixa ben clar que la sentència del TC, que va trigar tretze anys a pronunciar-se sobre la llei, vulnera el dret d'associació, recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans i protegit per la Convenció Europea de Drets Humans. La doctrina del TC és, en aquest sentit, la mateixa que la del PP i el PSOE (i el PSC), que és impedir en qualsevol cas un enfrontament esportiu entre Espanya i Catalunya. La part contra el tot, que en diuen ells. De fet, el candidat del PSC, Pere Navarro, es refermava aquesta mateixa setmana en la impossibilitat que una federació catalana comparteixi seient amb una d'espanyola en una federació internacional, tot i que estiguem parlant d'entitat privades. El 2008 el Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) ja va sentenciar que les lleis espanyoles no podien estar per sobre del dret universal d'associació durant el conflicte judicial que va mantenir la federació de bitlles contra l'Estat espanyol. Aquesta federació és, de fet, l'única reconeguda en una federació internacional que també inclou l'espanyola. La demanda presentada per l'esport català recorda que el principal regulador de l'esport en l'àmbit mundial són organismes privats, ja siguin les federacions o el TAS i no els estats.

“En el fons, la postura del TC és la de sempre: posicionar-se en contra d'un dret fonamental de Catalunya”, recorda Vinyals, que en els últims anys ha hagut de batallar en diversos fronts contra l'Estat espanyol, que ha lluitat aferrissadament per evitar el reconeixement de l'esport català en l'àmbit internacional.

En la demanda també es recorda el perjudici que ha suposat per a l'esport català que el recurs que va presentar el govern de José María Aznar el 1999 contra la llei de l'esport català hagi trigat tretze anys a resoldre's, uns quants anys més del que estableix l'Estatut. “Durant aquests anys en què hem tingut la nostra llei recorreguda no hem pogut aplicar-la per culpa d'una dilació imperdonable del tribunal espanyol; això també ho hem posat a la demanda”, explica Vinyals.