Iñaki Urdangarin va fer feina de lobby en favor de la candidatura olímpica de Madrid 2016, en què oferia la seva influència i relació amb 31 membres del Comitè Olímpic Internacional (COI), entre ells diversos xeics, prínceps i princeses de diverses cases reials d'Europa i l'Orient Mitjà. Així figura en un document que la Fundació Esport, Cultura i Integració Social (FDCIS), hereva de l'institut Nóos d'Urdangarin, va lliurar a la Fundació Madrid 2016 i que una exdirectiva de la candidatura ha aportat al jutge José Castro, que investiga el cas, els principals imputats del qual són el gendre del rei i el seu exsoci Diego Torres. Per aquests serveis de lobby per promocionar la candidatura olímpica de la capital espanyola i la seva participació en altres esdeveniments, l'Ajuntament de Madrid ha reconegut ara que va donar 120.000 euros a la fundació d'Urdangarin i Torres, sense que hi hagi cap justificació documental de la prestació dels serveis pagats.

En la seva declaració com a testimoni, divendres passat davant del jutge i el fiscal anticorrupció, la que va ser directora de relacions internacionals de la candidatura madrilenya, Tania Suzette Paessler, va explicar que l'objectiu era “intentar obtenir el vot favorable de la majoria dels 115 membres del COI” que hi havia aleshores en aquest organisme internacional. En un document de tres fulls s'explica que els membres del consell assessor de la FDCIS “coneixen en persona un total de 31 membres del Comitè Olímpic Internacional als quals es podria accedir amb una certa facilitat”. En aquesta llista facilitada per la fundació d'Urdangarin hi figuren, entre d'altres, el príncep Albert II de Mònaco, la princesa Anna d'Anglaterra, el príncep Guillem d'Holanda, el gran duc de Luxemburg, el xeic Ahmad al-Fahad de Kuwait, el príncep Nawaf Faisal Fahd de l'Aràbia Saudita, el príncep Tamin Bin Hamad de Qatar i la princesa Haya Bint al-Hussein dels Emirats Àrabs Units. Tania Suzzette va reconèixer que no pot fer “menció expressa” de les gestions que va fer la fundació perquè, “a part que podien ser confidencials, eren poc tangibles i escassament a documentar”.

A més de la FDCIS, segons l'exdirectiva de Madrid 2016, aquesta tasca de lobby “la desenvolupaven una sèrie de persones, contractades, que gaudien d'una certa àrea d'influència i relacions personals amb cadascun dels membres del COI”. Entre aquests va citar Mireia Lizandra, Óscar de Lama, Leopoldo Rodés i el difunt Joan Antoni Samaranch.