“Ja tinc una marca més reconeguda”
Jaume Leiva. Cinquè classificat
El terrassenc Jaume Leiva continua creixent com a atleta i maratonià. Ahir, amb un registre de 2h13:41, es va quedar a un pas d'aconseguir la marca mínima que exigeix la Federació Espanyola d'Atletisme (2h13:30) per poder competir al mundial de Moscou. Ramon Cid, el nou director tècnic va seleccionar, però, diversos atletes sense mínima en l'últim europeu en pista coberta de Göteborg. La porta, doncs, no està del tot tancada i s'haurà de veure què són capaços de fer els principals especialistes estatals en les grans maratons de primavera.
“Em queda un gust agredolç; he baixat de gairebé dos minuts la meva marca en marató (2h15:28), però m'he quedat a les portes de la mínima espanyola”, va explicar Leiva, tot just creuar la línia de meta. “En tot cas, ja tinc una marca més reconeguda en marató, que era una mica el que faltava al meu historial”, hi va afegir. L'atleta va relatar també les seves sensacions durant la prova: “La cursa ha anat bé fins al quilòmetre 25, però llàstima que Pablo Villalobos [la llebre principal] hagi hagut de plegar en el quilòmetre 12 perquè no es trobava gaire bé; les altres dues llebres eren molt més baixetes i això s'ha notat molt per culpa del vent, i al final ho hem pagat.” “En el quilòmetre 32, quan anava tot sol per la zona del litoral, el vent m'ha frenat, i aquí he perdut alguns segons per quilòmetre”, va concloure. Amb tot, Leiva no es descarta per poder ser inclòs en la llista per al mundial: “La marca de la federació internacional [IAAF] és de 2h17, i l'he fet de llarg; ara mateix sóc el primer del rànquing estatal de l'any i caldrà esperar si hi ha més atletes que superin el meu registre, i si la Federació Espanyola aposta per convocar més de tres maratonians per a Moscou.” El deixeble de Domingo López també es va referir a les condicions meteorològiques. “En principi, el dia ennuvolat era prou bo, però el fet de córrer tota l'estona sobre el terreny mullat ha provocat que els bessons no se m'acabessin d'escalfar i, a partir del quilòmetre 32 i 33, he començat a tenir rampes”, va dir. “De forces anava bé, però, quan volia canviar de ritme, em venien les rampes; l'avinguda del Paral·lel se m'ha fet molt dura, i aquí també he perdut alguns segons”, va insistir.
Després de mesos de durs entrenaments, el fondista del Runnersworld farà una pausa i se n'anirà de viatge amb la seva parella. “Ara toca celebrar-ho; em prendré deu dies de vacances, que me les mereixo, i a pensar en altres reptes”, va anunciar. Sigui o no sigui convocat per al mundial, també té entre els seus propòsits la idea de repetir el títol estatal de mitja marató, el 9 de juny a Albacete.
El corredor també va valorar el seu nou estatus en l'atletisme: “He experimentat una progressió molt bona des del juliol del 2012, i sóc conscient que encara tinc 29 anys; estic fent les coses bé gràcies a l'entrenador, que m'està cuidant i assessorant molt bé, i el meu objectiu continua sent millorar i fer-me un lloc a l'elit espanyola i anar competint en els campionats internacionals.” “Ara hem fet un pas més, que em dona confiança per continuar entrenant.”