Valero Rivera, que ha de decidir aquestes setmanes si continua amb la selecció espanyola o accepta una oferta multimilionària de la federació de Qatar –que organitzarà el mundial del 2015– és també el seleccionador català més rellevant que ha tingut aquest esport. El 2000 va ser escollit, amb tots els honors, per dirigir l'equip nacional en un partit al Palau Olímpic de Granollers contra la campiona del món, Suècia. El Palau es va omplir amb 9.000 enfervorits aficionats que van propiciar un petit miracle. Els catalans van tombar Suècia (30-28) liderats per Enric Masip, Xavi O'Callahan i el monstre David Barrufet sota els pals. Aquella selecció, de fet, hauria tingut tots els números per imposar una certa jerarquia mundial. Rivera va intentar negociar amb Juan de Dios Román, paradoxalment l'actual president de la federació espanyola i el seu principal avalador, la convocatòria d'altres cracs de l'època que estaven concentrats amb Espanya –Jordi Núñez, Antonio Ugalde, Mariano Ortega i Andreu Txepkin–, però no se'n va sortir.

Rivera va ser seleccionador català fins al 2003. El partit del 8 de maig contra Sèrbia-Montenegro (21-23) ja el va dirigir Manuel Montoya, que encara ocupa el càrrec, tot i que la federació admet que no té recursos per organitzar partits. Montenegro es va declarar independent el maig del 2006 després d'un referèndum. Aquí, seguim esperant que Espanya accepti que els catalans puguin, almenys, convocar una votació similar.

Valero, com Johan Cruyff, va servir per prestigiar la selecció catalana i tot i que el 2006 ell mateix va declarar que Catalunya podria arribar a competir internacionalment, les portes (una a una), s'han anat tancant. Així, el 2008 la federació espanyola el va reclutar per al seu propi projecte. L'entrenador, amb una ambició i capacitat de treball insuperables, va acceptar el repte i el resultat ha estat insuperable: el segon títol mundial per a la selecció espanyola. I ho ha fet amb un equip sense grans figures amb la capacitat de lluita i la fe com a principals armes. Quan va ser fitxat per la federació s'estaven fent tràmits per a la nacionalització de Laszlo Nagy i Siarhei Rutenka, dos dels millors jugadors del món. L'un va triar Hongria i l'altre, Bielorússia. En comptes de desmoralitzar-se, va fer creure als seus jugadors que sense ells també podien arribar al cim.

I ho van fer.