Manolo Delgado, considerat un dels millors porters de waterpolo

en la dècada dels vuitanta, va defensar 220 vegades la porteria de la selecció espanyola. Olímpic en els Jocs de Moscou del 1980 i jugador clau en la medalla de bronze en els europeus de Roma del 1983 –el primer podi de la selecció estatal en una competició internacional–, una lesió a l'ull el privà de competir en la seva segona cita olímpica, a les portes de Los Angeles 1984. Delgado era conegut amb el sobrenom de Carioco, perquè havia nascut a Rio de Janeiro, ciutat a la qual els seus pares havien emigrat per fugir de la grisor franquista. Quan el petit Manel tenia nou anys van tornar a Barcelona, on es va forjar com un gran porter de waterpolo a les files de l'Atlètic Barceloneta i el Montjuïc. El seu fill, l'Adrià, també va quedar captivat pel waterpolo i va jugar durant quatre temporades en el primer equip del club mariner. Havia estat internacional en totes les categories, però l'oportunitat de jugar a l'absoluta estatal no li acabava d'arribar. Va ser llavors que va decidir emprendre el camí que havien fet els seus avis al segle passat i lluitar pel repte de competir en uns Jocs, tal com havia fet el pare. “Si em veu content, ell també és molt feliç”, sosté l'Adrià, que ha rebut tot el seu suport. L'aventura no li era del tot desconeguda perquè a l'estiu, com altres jugadors europeus, ja havia anat al país sud-americà per competir en la copa Brasil. Els dos primers anys va jugar al Botafogo i el tercer va rebre una oferta per incorporar-se a la plantilla del Fluminense impossible de rebutjar.

Adrià Delgado ja fa un any que va marxar a Rio de Janeiro, té la doble nacionalitat i diumenge va defensar els colors del Brasil contra Catalunya en el marc del trofeu Ciutat de Barcelona. “Emocionalment ha estat una bona experiència, perquè jugar contra la selecció d'allà on he nascut –i jo a l'altre equip, en aquest cas el Brasil– ha estat molt interessant, perquè tots els rivals són els jugadors amb qui he crescut, són amics meus”, va comentar el fill de Carioco, només sortir de la piscina de la Nova Escullera, on el seu equip va perdre per 8-3. “Estic lluitant per un somni, que és jugar uns Jocs Olímpics, i ni de bon tros em penedeixo d'haver fet aquest pas”, afirma. “Al Brasil, lògicament, s'està invertint molt en els esports”, hi afegeix el waterpolista. En l'aventura empresa pel jugador format al Barceloneta hi ha un personatge clau, el serbi Mirko Blazevic, el nou seleccionador brasiler i excomponent del cos tècnic del club mariner. Blazevic, però, té encara molta feina a fer. “Els resultats no es poden aconseguir d'un dia per l'altre; només fa un any que treballem, és un equip nou, amb un entrenador nou, un sistema de joc nou i, per tant, la qüestió és anar agafant el ritme”, sosté Delgado. El nedador lamenta que el Brasil no pugui jugar el mundial de Barcelona a l'estiu: “Vam perdre a la pròrroga contra el Canadà, a la seva piscina i amb només un parell de setmanes de preparació; va ser una ensarronada, però ens va donar molta motivació per continuar treballant.” “Jo no vaig poder jugar perquè encara no feia un any que tenia la residència”, conclou. En tot cas, el barceloní confia plenament en el camí traçat per Blazevic. Després de deu dies a Barcelona, ahir va emprendre el vol cap al Brasil, via Lisboa, per continuar lluitant pel somni de Rio 2016.