L'esport català està en perill de mort, segons van admetre la setmana passada la majoria dels presidents de les federacions esportives del país. El deute que acumula l'administració corresponent al 2012 supera els 4 milions d'euros, i per aquest 2013 ja s'ha avançat als presidents que es preparin per a una rebaixa del 60 per cent. L'ofec és, doncs, insuportable i obligarà a replantejar tot el model esportiu dels últims anys que ha convertit Catalunya en una potència reconeguda en l'àmbit internacional. Mentre l'esport alça la veu per evitar la mort per inanició, la societat civil encara mira cap a Madrid per donar ales a l'únic projecte esportiu de l'Estat que no està patint retallades, més aviat el contrari: Madrid 2020.

Ahir la patronal catalana, Foment del Treball Nacional, es va aliar amb la Confederació Empresarial de Madrid per expressar de manera conjunta el seu suport institucional a la candidatura olímpica de Madrid. El suport es va materialitzar ahir, quan els presidents dels dos organismes, Arturo Fernández i Joaquim Gay de Montellà, van signar a la seu empresarial madrilenya una declaració de suport. Amb aquest acte els empresaris catalans van admetre, sense embuts, que oferiran la seva màxima col·laboració al comitè organitzador dels Jocs “en els termes que calgui”. “Aquesta és també la nostra candidatura, hem d'empènyer i sostenir-la amb fortalesa”, va dir Gay de Montellà, sense tenir en compte les “espines” que frenen les aspiracions de Catalunya i a les quals Artur Mas va fer referència al matí en el seu discurs institucional de Sant Jordi.

En resum, mentre l'esport català malviu per la manca de suport no només de les institucions sinó també del teixit empresarial, alguns sectors del país s'aboquen a Madrid 2020, el projecte faraònic d'un estat que manté Catalunya en una situació d'ofec econòmic que fins i tot causa incomoditat en el PP català, per no parlar de la conculcació del dret a decidir i d'altres reivindicacions democràtiques de primer ordre. El suport de la patronal catalana s'ofereix a canvi de res. Ni tan sols s'ha negociat que el Comitè Olímpic Espanyol o algun departament de l'Estat ajudi a alleugerir el drama que viu l'esport català ara mateix.

Però el gest de la patronal catalana no és l'únic que s'ha fet des de Catalunya a favor de les aspiracions de Madrid, que serien ben legítimes si no fos perquè es paguen amb els diners amb els quals es retallen els drets socials dels catalans. L'Ajuntament de Barcelona ja va aprovar una moció a favor de la candidatura olímpica de Madrid i l'alcalde, Xavier Trias, hi va mostrar públicament el seu suport, igual que el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida. Barcelona podria tenir dues raons per donar suport a Madrid, però totes dues són discutibles. La primera, el presumpte suport de Madrid a la candidatura dels Jocs de Barcelona del 1992. Amb el temps, però, s'ha sabut que els dirigents polítics espanyols van cobrar una factura molt alta per aquell gest: el tren d'alta velocitat va anar cap a Sevilla en comptes d'anar cap a Barcelona, fet reconegut pel mateix Pasqual Maragall. Molts dirigents polítics relacionats amb la ciutat també entenen que Barcelona necessitarà el suport de tots els poders fàctics espanyols si aspira finalment a fer els Jocs Olímpics d'Hivern del 2022. De moment, però, el Comitè Olímpic Espanyol s'oposa a aquest projecte. O sigui, que ni tan sols el suport explícit a Madrid ha servit per canviar aquesta situació.

També han hagut de signar un conveni a favor de Madrid els organitzadors dels Jocs del Mediterrani del 2017 a Tarragona. Hi han estat, de fet, obligats. La ciutat catalana necessita el suport econòmic de l'Estat espanyol per tirar endavant el seu projecte i està obligada a fer tots els gestos de submissió que calguin. Tot i això, encara no ha aconseguit que s'aprovin les exempcions fiscals que necessita perquè les empreses del territori s'hi impliquin definitivament.

Els empresaris catalans que ahir van signar a favor de Madrid tampoc han alçat mai la veu per reclamar una llei de mecenatge que podria salvar l'esport a Catalunya, com va recordar el president de la UFEC, David Moner. Espanya i Madrid no només es conformen en un silenci administratiu respecte del seu projecte olímpic, que en la situació actual és una bogeria, sinó que exigeixen suport explícit de la comunitat autònoma que intenta seguir el seu propi camí.

Aquest és el tercer cop que Madrid intenta guanyar uns Jocs Olímpics. Competeix contra Tòquio i Istanbul, i el vencedor se sabrà al setembre, en la sessió del Comitè Olímpic Internacional que es farà a Buenos Aires.