La parella australiana Stolle-Woodforde semblava inaccessible, però els catalans van vèncer per 6-4, 6-4 i 6-4

Àlex Corretja

Actuació final

L'aportació dels catalans va ser fonamental en l'estrena d'Espanya en el palmarès de la copa Davis l'any 2000. Àlex Corretja, Albert Costa i Joan Balcells, acompanyats per Juan Carlos Ferrero, que va ser un dels grans herois de l'eliminatòria contra Austràlia perquè va sumar els dos punts individuals, van aixecar l'enciamera al Palau Sant Jordi en una final que també es recorda per un incident lamentable. El públic va xiular quan des de la megafonia l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, va utilitzar el català, un insult a la terra amfitriona i un exercici d'intolerància. Entre el públic hi havia lògicament catalans, però la federació també va organitzar autocars des de diversos punts de la geografia espanyola perquè es desplacessin a la Ciutat Comtal a animar l'equip espanyol. Déu me'n guard que això hagués passat a Espanya. Els símbols catalans, a més, van ser absolutament obviats durant tota la final. El tennis, certament, no ha estat en línies generals un esport gaire identificat amb la causa catalana. En el recent Barcelona Open Banc Sabadell, el president de la Generalitat, Artur Mas, va ser xiulat quan va ser presentat en la cerimònia d'entrega de trofeus. Abans, tant Josep Oliu, president del Banc Sabadell, el principal patrocinador del torneig, com Javier Godó, van ser rebuts amb aplaudiments. El torneig, però, va utilitzar escrupolosament el català tant en les presentacions dels jugadors per megafonia com en l'anunci dels temptejos per part dels àrbitres, que primer cantaven en català i després en anglès tot i que molts d'ells eren estrangers. El mallorquí Rafa Nadal, però, es va adreçar al públic, una vegada resolta la final, exclusivament en castellà.

En l'àmbit estrictament esportiu –i tornant a la copa Davis del 2000–, Austràlia arribava amb un equip molt potent comandat pel jove Lleyton Hewitt i pel veterà Patrick Rafter i amb un doble que sembla imbatible i que va claudicar contra Corretja i Balcells, que van obtenir un punt fonamental. Costa va perdre el primer partit contra Hewytt per 6-3, 1-6, 6-2, 4-6 i 4-6. Ferrero, que va jugar de número 1 en detriment de Corretja, va derrotar Rafter per 6-7 (4), 7-6 (2), 6-2 i 3-1 i retirada. Balcells i Corretja, per la seva banda, van superar la parella australiana formada per Mark Woodforde i Sandon Stolle –més que favorita abans del partit– per un triple 6-4 i Ferrero va segellar el títol contra Hevitt per 6-2, 7-6 (5), 4-6 i 6-4 amb aquell passing de revés final que tantes vegades s'ha repetit per televisió. El duel entre Costa i Rafter ja no es va jugar. L'equip espanyol de copa Davis va trencar el gel i en els anys posteriors va aconseguir més títols (2004, 2008, 2009 i 2011) i abans d'adjudicar-se el primer havia perdut dues finals (1965 i 1967).

En el grup tècnic conegut com el G-4 que capitanejava l'equip també hi eren els catalans Javier Dudu Duarte –el cap visible–, que llavors era l'entrenador d'Àlex Corretja, Josep Perlas, que portava Albert Costa, i Jordi Vilaró, que era l'entrenador de Fèlix Mantilla. El quart home era l' asturià Juan Bautista Avendaño.