Xavi Hernández

Posició

L'aportació catalana va ser determinant tant per la quantitat de jugadors com pel paper que tenien a l'equip

Xavi Hernández ja era el director d'orquestra de la selecció espanyola de futbol que va guanyar la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Sydney, ara farà 13 anys. Sobre la gespa era el líder indiscutible d'aquell equip que, amb nou futbolistes catalans, va quedar a un pas de repetir l'or de la selecció que va obtenir la glòria olímpica en els Jocs de Barcelona, sota la batuta d'un altre català il·lustre: Pep Guardiola.

L'aportació catalana a la plata olímpica no va ser gens testimonial. Al contrari. Va ser decisiva. Determinant. Tant per la quantitat de jugadors i minuts jugats, com pel paper que tenien assignat. També per algunes accions puntuals que van marcar la trajectòria de l'equip en la competició, com el gol de Gabri, contra Itàlia, que va suposar la classificació per a la semifinal.

Iñaki Sáez era el seleccionador i qui donava les ordres des de la banqueta, però qui manava al terreny de joc era Xavi. El de Terrassa va jugar tots els partits complets. En el tercer, en què Espanya es jugava l'accés als quarts de final contra el Marroc (2-0), va ser substituït en el minut 90; només per perdre temps. Va ser, a més, el segon màxim golejador, amb dues dianes. Tenia 20 anys, començava a ser important al Barça –que aleshores era entrenat per Llorenç Serra Ferrer– i ja tenia en el seu palmarès el campionat del món sub-20.

Xavi va ser el català que va jugar més, però els altres vuit també van tenir un participació rellevant, llevat del porter Felip, que es va quedar sense debutar perquè Aranzubia ho va jugar tot; i del davanter Albert Luque, que només va disputar 37 minuts. En els sis partits que va acabar jugant la selecció espanyola, Iñaki Sáez va alinear cinc catalans el dia que en va fer jugar menys, contra Itàlia, i vuit el dia que en va fer jugar més, contra Xile.