Primeres passes cap a l'èxit

Després de tres mesos de preparació intensiva, l'equip estatal masculí, comandat pel recent fitxat Maurits Hendriks, iniciava la competició amb un primer partit contra Irlanda i amb l'objectiu de pujar al podi entre cella i cella. La primera prova contra els irlandesos la van superar amb un ajustat 6-4 on es van veure gran detalls de joc atacant, però també ombres allargades en l'apartat defensiu. Per la seva banda, l'equip femení de Jack Holtman també començava amb bon peu superant amb contundència la selecció escocesa. La victòria per 3-0 del combinat estatal femení era el primer pas per arribar a pujar al podi de la competició, el principal objectiu d'aquell equip. Després d'aquells dos aperitius, els dos combinats no van passar per cap angúnia i van assolir la fase final del campionat.

Els homes de Maurits Hendriks van derrotar Bèlgica per 3-2 en el segon matx del grup A. La falta de punteria espanyola va condemnar el combinat estatal, i Santi Freixa va haver de resoldre amb un gol en els últims minuts. Després d'aquell ensurt, la golejada (5-0) contra Rússia va ser un bàlsam per a un equip que començava a trobar-se còmode al terreny de joc. Amb la classificació per a les semifinals gairebé encarrilada, els de Maurits Hendriks no van poder amb Alemanya i van caure 3-2 en un partit dominat pels espanyols, però en què l'encert de cara a porteria va donar la victòria als alemanys. El combinat estatal havia de guanyar França en l'últim partit de la fase de grup per passar a la semifinal i no va fallar. Els espanyols s'hi veurien les cares amb Holanda. Precisament, les noies únicament van tenir problemes, durant la fase de grups, amb Holanda. Després de l'esmentada victòria contra Escòcia, les jugadores de Jack Holtman van derrotar amb solvència França (5-1), Rússia (6-0) i el combinat de l'Azerbaidjan (1-0). Amb la classificació per a les semifinals assegurada, la selecció holandesa guanyava 2-1 i privava les espanyoles de fer una fase de grups perfecta.

Motors de parla catalana

Tradicionalment, l'hoquei sobre herba català ha farcit de jugadors i jugadores totes les seleccions espanyoles. Des de les categories inferiors fins als combinats absoluts, els clubs catalans han estat el principals motors per als equips estatals. En el combinat masculí, l'Egara va ser el club amb més representants (5), seguit del Polo (4) i l'Atlètic (3). Pel que fa a les noies, el CD Terrassa va aportar cinc jugadores, el Polo, tres i l'Egara, un.

El final més amarg

Després de superar la fase de grups tant en la competició masculina com en la femenina, el camí cap a la medalla d'or de les dues seleccions guardava alguna sorpresa. Els homes de Maurits Hendriks van completar un partit perfecte contra Holanda i van acabar golejant el combinat taronja 2-5. La victòria de l'equip femení va ser més soferta. Les jugadores de Holtman van empatar a un gol contra la selecció anglesa i es van haver de jugar l'accés a la lluita per l'or en els penals. Un gol de Luci López en la segona tanda de penals i una aturada de Chus Rosa en l'últim llançament anglès van col·locar el combinat estatal en la final de l'Eurocopa. Però en aquest últim partit, les jugadores espanyoles van sucumbir de manera clara (5-1) contra la totpoderosa Holanda que, amb aquella victòria, sumava el tercer europeu consecutiu. La història seria molt més cruel amb l'equip masculí. Després d'un partit brillant en tots els aspectes del joc, Alemanya aconseguia arribar a la tanda de penals fent gala de la seva solidesa defensiva.

Era massa premi per a un equip que no havia generat res en atac i un càstig massa dur per al conjunt espanyol que havia tingut un gran nombre d'oportunitats per desequilibrar el partit.