Que les bici­cle­tes són per a l'estiu és una de les fra­ses més recur­rents des que l'obra literària en la qual s'expli­cava la trista vivència d'una família a l'inici de la Guerra Civil espa­nyola va veure la llum. I que a l'estiu fa calor és una altra sentència que un grup de d'homes del temps amb afany de pro­ta­go­nisme van voler posar en qüestió des de l'altre país veí. Dues veri­tats abso­lu­tes que ahir van anar de bra­cet en la pri­mera de les vuit eta­pes de les quals han de dur 300 valents –i valen­tes, també– a cre­uar l'estiu en bici­cleta. Perquè superar un des­ni­vell de 1.000 metres quan fa 5 hores que estàs sobre la bici no seria una de les coses més sen­sa­tes per inten­tar com­ba­tre els 34 graus de tem­pe­ra­tura que mar­ca­ven els apa­rells que els ciclis­tes han de dur obli­gatòria­ment ins­tal·lats a les bici­cle­tes per seguir el camí prèvia­ment des­car­re­gat. I també cos­ta­ria reba­tre el favo­ri­tisme de Pau Zamora i Joan Llor­de­lla (Buff Inter­na­ti­o­nal). Ja par­tien en les tra­ves­ses i i pre­ci­sa­ment la calor va ser la que va evi­tar a la pare­lla de Cam­pro­don –cada població amb final o inici d'etapa en té una– plan­tar-los cara i ofe­rir un duel afer­ris­sat com en l'edició de l'any pas­sat.

I és que van treure més de 28 minuts a la pare­lla de por­tu­gue­sos que van ser segons i més de 40 a Roger Arge­la­guer i Ibon Zugasti (Bicis Esteve). A mesura que la cursa vagi a l'oest les pos­si­bi­li­tats de pluja aug­men­tin, però avui les pre­vi­si­ons tor­nen a ser de calor, i de la forta. Serà, a més, l'etapa amb final a Cam­pro­don: 115 quilòmetres i 2.700 metres de des­ni­vell per superar la cota 2.000 en alguna part del recor­re­gut –serà el sos­tre de la prova–. En el cas de la versió de car­re­tera, es tracta de l'etapa reina amb el coll de Pra­dell (1.000 de des­ni­vell i ram­pes del 20 i, també, quilòmetres amb pen­dent del 15 per cent de mit­jana).