Quan cada dia que passa tens millors sensacions... En el descens de la primera crono –havíem retallat un minut més al líder– vaig visualitzar el meu final a la Transpyr quan encapçalava un grup de tres i, a més de 60 (en segons quin lloc he vist el set al davant), se'm va creuar un cérvol d'esquerra a dreta de la carretera. Vaig apostar per la seva velocitat, i vaig guanyar. No va anar tan bé la segona. L'havien escurçat a sis quilòmetres (dels dinou previstos) per una carretera amb molta grava, pedres, sots i altres obstacles. I a dos per acabar vaig punxar. Nou minuts. Adéu a les opcions de victòria. Benvinguda fortuna.