L'atleta de Viladecans va vèncer amb molta autoritat i el d'El Prat va pujar al podi després de dues desqualificacions

La marxa catalana va tocar el cim en el mundial de Stuttgart del 1993. En la prova dels 20 km els marxadors catalans van excel·lir per qualitat i quantitat. Valentí Massana va assolir el primer títol mundial d'un atleta estatal i va liderar un grup en què Daniel Plaza es va classificar en tercera posició i Jaime Barroso, en la quarta. Era el 15 d'agost del 1993. El dia abans, i com a avançament de la festa de la marxa catalana a la capital de Baden-Württemberg, l'atleta de Sarrià de Ter Encarna Granados ja havia ocupat contra tot pronòstic el tercer lloc en els 10 km. En definitiva, tres medalles i una plaça finalista en una especialitat que ja havia donat les primeres alegries a l'atletisme estatal en els campionats del món precedents. Precisament, Josep Marín, entrenador de Massana i que llavors ja exercia com a responsable estatal del sector, i Jordi Llopart, com a preparador de Plaza, van ser testimonis de primera fila de la nova conquesta de la marxa catalana. Tant Marín com Llopart van ser objecte d'un homenatge en el campionat d'Espanya previ al mundial amb motiu de la seva retirada de la competició activa.

Aviat es compliran vint anys de l'efemèride de Stuttgart i els mateixos protagonistes de la gesta eren conscients que aquella experiència difícilment es tornaria a repetir. “Sabíem que aquelles condicions, tres marxadors de la mateixa generació i amb aquell punt extraordinari de forma, era pràcticament impossible que es tornés a produir”, recorda Massana, que actualment exerceix de coordinador del sector de marxa de la Federació Catalana d'Atletisme. La prova de 20 km marxa del mundial del 1993 va tenir un inici tediós. Al pas per l'equador (42.26) encara hi havia 27 marxadors en el grup capdavanter. De mica en mica es van anar perdent unitats del contingent i en el quilòmetre 14 ja s'havia reduït fins a set atletes, amb els tres catalans al capdavant. El rus Mickhail Schennikov va ser el primer a prendre la iniciativa i va plantejar un primer atac al qual van respondre tots, excepte Jaime Barroso i el mexicà Bernardo Segura. Quan semblava que el ritme tornaria a decaure, va aparèixer en escena Massana (km 17), que amb una acceleració progressiva es va quedar tot sol al capdavant. L'exigent marxa del de Viladecans va situar el grup en fila índia. Schennikov i el mexicà Daniel Garcia lluitaven pel subcampionat, i Plaza no podia seguir el ritme de l'italià Giovanni de Benedictis. Amb aquest panorama, es va entrar en l'últim quilòmetre, en què hi va haver diversos cops d'efecte. Massana va arribar destacat a la línia de meta (1h22:31), però, en la pugna pel segon lloc, García i Schennikov van ser desqualificats a les portes de l'estadi. Els marxadors, obcecats, no van fer cas al jutge, que els va haver de perseguir fins a la mateixa pista de tartan. Arran d'aquestes desqualificacions, el campió olímpic, rere Benedictis, va aconseguir un tercer lloc (1h23:18) del qual no va tenir coneixement fins que va arribar al túnel d'accés a l'estadi. Abans de creuar la meta, encara va ser a temps de veure que també desqualificaven el marxador que el precedia, amb la qual cosa Barroso va escalar fins a la quarta posició (1h23:41), va signar la millor actuació personal de la seva carrera i la global de la marxa catalana. Els tres atletes, abraçats, es van aplegar al mig de la pista per saludar en una estampa històrica per a l'atletisme del país.

Si el trio de marxadors arribava a Stuttgart amb unes expectatives molt altes, pocs apostaven perquè Encarna Granados, atleta del GEiEG entrenada per Teresa Masó, pogués estar en la pugna per les places del podi. Josep Marín, el responsable estatal, la va convèncer de les seves possibilitats. Al quilòmetre 3 ja estava en el grup capdavanter, al costat de totes les grans especialistes, Ileana Salvador, Anna Rita Sidoti, Sari Essayah, Susana Feitor, Elisabetta Perrone, Kerry Saxby, Madelein Svensson i la xinesa Yan Wang. En el quilòmetre 5, la sueca Svensson va marcar un registre de 21:51, i Granados anava sisena, amb tres segons més. En aquest punt, l'escandinava va accelerar progressivament el ritme. La catalana, per la seva banda, continuava en el grup del qual es van anar separant diverses atletes, les unes víctimes de la pressió i el ritme, com en el cas de Sidoti i de Saxby –més endavant es van retirar–, les altres víctimes del seu propi estil, com en el cas de Wang. Quan faltaven dos quilòmetres i mig, Svensson va ser desqualificada quan liderava la prova amb 10 segons de diferència respecte d'un grup en què ja només hi havia Essayah, Salvador, Anders, Perrone i Granados. Els crits d'ànim de Massana i Plaza, i del mateix Marín, van impulsar la sarrianenca a avançar dues posicions i guanyar-se el tercer lloc del podi, amb un registre de 43:21 amb què va superar de 10 segons la seva anterior plusmarca estatal. “Això és una cosa increïble, estic com en un somni; els meus companys tenien més confiança en mi que jo mateixa”, va admetre Granados, que havia inaugurat la festa de la marxa catalana a Stuttgart.