Els esdeveniments esportius d'alt nivell que se celebren a Barcelona solen ser una plataforma extraordinària perquè el món esportiu català projecti les seves reivindicacions arreu del món. En el context dels Jocs Olímpics del 1992, el Comitè Olímpic Català, entre altres organismes, va reclamar el dret al reconeixement i a competir internacionalment. Ahir, el col·lectiu La Natació Catalana per la Independència, constituït fa dos mesos i que té gairebé 750 adherits, es va presentar en societat a l'INEFC, a escassos metres del Palau Sant Jordi, on avui s'inauguraran els campionats del món de natació, en els quals Catalunya tindrà un protagonisme important, encara que camuflat en la delegació espanyola, com va explicar el director esportiu del CN Mataró, Joan Masriera, un dels impulsors del col·lectiu, que ha rebut l'empara de l'Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma Pro Seleccions Catalanes. “Hem de desemmascarar els èxits d'Espanya”, va manifestar Masriera.

Durant l'acte, al qual van assistir unes 350 persones, entre les quals exesportistes olímpics, es va llegir un manifest que especificava que “molts esportistes no han pogut firmar-lo ni ser-hi presents per evitar que la seva activitat esportiva professional se'n vegi ressentida”. Entre els presents hi havia el fins ara capità del CN Mataró, Jordi Garcia, que la primavera del 2006 va patir en carn pròpia les conseqüències d'expressar els seus sentiments. El jugador va manifestar en una entrevista en una publicació local la satisfacció de ser convocat amb Espanya, perquè li permetia competir al més alt nivell, però que jugar amb Espanya no seria mai tan emotiu com fer-ho amb Catalunya. Les seves paraules van arribar a la Federació Espanyola de Natació, que li va demanar explicacions. “Quan jugues en un equip, sigui el que sigui, t'entregues al màxim, però no és normal que no et deixin expressar els teus sentiments, que cadascú té els seus”, recordava ahir el waterpolista maresmenc. El quatre vegades olímpic Sergi Pedrerol va reconèixer que per a un esportista, que s'hi juga el pa, no és fàcil prendre partit, a causa de les represàlies.

Aquesta falta de llibertat dels esportistes en actiu a l'hora de mostrar els sentiments –que es va escenificar amb l'aparició d'un jugador de waterpolo amb una màscara– fa que la majoria dels que han donat suport a la iniciativa siguin exesportistes. Tot i això, entre els signants hi ha professionals en actiu, com ara la nedadora olímpica a Londres Clàudia Dasca, els waterpolistes Dani Sulla i Sergi Mora, el tècnic del CN Sabadell Nani Guiu i l'àrbitre Jaume Teixidó, entre d'altres.

Entre els exesportistes hi ha, per exemple, Montserrat Ferraro, saltadora del CN Montjuïc, que va explicar que va quedar fora d'una convocatòria per a uns Jocs incomprensiblement: “Vaig quedar tercera d'Espanya i als Jocs hi van anar les dues primeres i la quarta.” Com a anècdota graciosa, Elisenda Pérez, nedadora olímpica a Barcelona, va explicar que en els Jocs del Mediterrani del 1991, es va desmaiar just després de ser proclamada campiona dels 400 m estils, i “vaig sentir l'himne del país que no em representa des de la llitera.”