Campionat del món d'handbol
2005
Les mans d'or de Barrufet
REFERENCIAL · El porter català va ser decisiu perquè Espanya guanyés la medalla d'or en el mundial de Tunísia NO ESTAVA SOL · Albert Rocas, Mariano Ortega i David Davis van ser els altres catalans que també van formar part d'aquell equip campió
Albert Rocas es va convertir en el quart màxim golejador en el seu debut amb la selecció espanyola
David Barrufet i Albert Rocas. Un porter veterà i un jugador debutant. Tots dos catalans i tots dos decisius en la primera medalla d'or de la selecció espanyola en un mundial d'handbol, el 2005. No van pas ser els únics jugadors del país que van participar amb Espanya. També hi van jugar Mariano Ortega i David Davis. El seu concurs no va ser tan determinant –ni s'esperava que ho fos–, però tots dos van complir en el paper d'actors secundaris que el tècnic espanyol, Juan Carlos Pastor, els va reservar: Ortega, com a oxigenador de Mateo Garralda al lateral dret, i Davis, com a complement de Juanín García a l'extrem esquerre.
L'últim precedent abans del mundial de Tunísia eren els Jocs Olímpics que l'estiu anterior s'havien celebrat a Atenes. L'equip espanyol va caure en els quarts de final contra Alemanya, que va acabar perdent la final contra Croàcia. Quina derrota! Va arribar a la tanda penals, després de dues pròrrogues i d'una actuació estel·lar de David Barrufet, que va fer 33 aturades, amb un 52% d'encert. No n'hi va haver prou. La derrota va condemnar l'equip a la lluita pel cinquè lloc, que tampoc no li va ser gaire productiva. Els homes de César Argilés, que pocs mesos després seria rellevat per Juan Carlos Pastor, van acabar classificats en el setè lloc.
Barrufet i companyia, doncs, no arribaven pas al mundial de Tunísia amb l'etiqueta de favorits. I encara menys amb un entrenador que tot just feia dos mesos que havia agafat les regnes de l'equip –amb polèmica inclosa a la federació espanyola pel relleu de César Argilés– i amb la renúncia a participar-hi de Talant Duixebàev, una de les referències de la selecció. Tampoc no hi va anar el català Xavi O'Callaghan, que al final d'aquella mateixa temporada va anunciar la seva retirada i va passar a ocupar el càrrec de responsable de la secció d'handbol al FC Barcelona.
Esperit d'equip
Pastor, però, va saber conjuntar un equip que combinava experiència –Barrufet, Garralda, Ortega, Lozano i Juancho Pérez– amb joventut –Rocas– i talents ja consolidats –Entrerríos i Juanín–. I va aconseguir que totes les peces encaixessin en pro de l'esperit col·lectiu.
L'equip va quedar enquadrat en el grup C de la primera fase, amb Croàcia, vigent campiona olímpica i mundial, com a principal rival. Barrufet, Rocas i companyia van guanyar tots els seus partits menys el de Croàcia i van passar a la segona fase com a segona de grup.
La revenja contra Alemanya
La derrota contra els alemanys en els quarts de final dels Jocs d'Atenes encara coïa, però l'equip va tenir l'oportunitat de treure's l'espina clavada en la segona fase, en un partit en què Barrufet va ser decisiu per aconseguir la victòria (32-28). També ho va ser en el partit contra Sèrbia –en què Rocas va fer 6 gols– amb una aturada quan sonava la botzina que va permetre esgarrapar un punt molt valuós (28-28). Això va donar la possibilitat a l'equip d'aconseguir la classificació com a segona de grup per a les semifinals, en la qual la selecció espanyola es va enfrontar amb l'equip amfitrió, Tunísia. Barrufet va tenir una segona actuació estel·lar, amb un festival d'aturades decisives en el 30-33 final. L'equip espanyol es va classificar per a la primera final mundialista de la seva història.
La desfeta dels balcànics
Croàcia semblava gairebé un rival insuperable per a la resta d'equips, però el cert és que el talent individual de la selecció balcànica es va fondre a les mans d'un equip molt més compacte. El resultat (40-34) va ser tot un cop per a Croàcia. Mai cap equip havia guanyat la final d'un mundial amb 40 gols. Barrufet va cedir el protagonisme aquesta vegada a José Javier Hombrados, però la seva contribució a la medalla d'or, així com la d'Albert Rocas, que va fer 32 gols en tota la competició, no era qüestionable. Va ser el primer títol de la selecció espanyola en una competició de primer nivell.
Barrufet, rècord de partits internacionals
“En David avui apareixia d'una manera extraordinària. Ha completat un gran partit i, en el moment decisiu, ens ha donat una aturada per a l'atac i poder rematar”, explicava Juan Carlos Pastor després de la semifinal contra Tunísia. Barrufet, que llavors ja tenia 34 anys, es va convertir en un dels principals herois d'aquell mundial i va assolir algunes fites més en l'aspecte personal. El llegendari porter blaugrana es va convertir en el segon jugador català amb més participacions internacionals (206), només superat per Eugeni Serrano, i el sisè de tota la història de l'handbol espanyol. Barrufet no es va retirar fins al 2010, amb 39 anys, de manera que va poder engrossir encara més el seu palmarès, fins a arribar al rècord de 280 partits amb la selecció espanyola, 18 més que José Javier Hombrados, que és el segon de la llista. Eugeni Serrano (231) i Enric Masip (205) són els altres dos catalans amb més participacions internacionals. Per la seva banda, Albert Rocas és, juntament amb Alberto Entrerríos, l'únic bicampió mundial amb la selecció espanyola, ja que també va formar part de la selecció que el gener passat va guanyar el mundial de Barcelona al Palau Sant Jordi.
Enllaços relacionats
Publicat a
Notícies
Divendres,22 novembre 2024