La marxadora de Viladecans Beatriz Pascual es va tornar a reivindicar com un dels valors més fiables de l'atletisme català i estatal dels últims temps. Una lesió als isquiotibials, que va impedir que competís en el campionat d'Espanya en ruta i va endarrerir la seva preparació, va rebaixar les seves expectatives amb vista a la gran cita del curs. A l'hora de la veritat, però, va tornar a evidenciar la seva capacitat competitiva i va signar un sisè lloc que iguala el seu millor resultat en la competició, aconseguit a Berlín 2009. La pupil·la de Josep Marín ha acabat entre les deu primeres en tots els grans campionats des de Pequín 2008 –també sisena–, ja siguin Jocs Olímpics, mundials o europeus.

La prova va confirmar el nou regnat de la russa Elena Laixmanova (1h27:08), que ara fa un any ja va assolir el títol olímpic al The Mall de Londres. El desenllaç, però, també va tenir la seva dosi d'emoció amb una arribada una mica caòtica. Laixmanova es va aturar a la línia d'arribada quan encara li quedaven 400 metres per la pista i després de ser advertida pels jutges i enmig de la confusió a punt va estar de ser atrapada per la seva compatriota Anisia Kirdiapkina, que al final va arribar només tres segons després. El tercer i el quart lloc van ser per a les xineses Hong Li (1h28:10) i Huanhuan Sun (1h28:32), que van aprofitar la desqualificació de la tercera russa en competició, Vera Sokolova, al mateix estadi moscovita. La cinquena plaça va ser per a la veterana italiana Elisa Rigaudo (1h28:41), la més activa en la primera meitat de la prova. La transalpina, en companyia de la jove txeca de 18 anys Anezka Drahotova, es va avançar uns metres i van cobrir el pas pel quilòmetre 10 en 45:20. Laixmanova i Kirdiapkina ja havien iniciat la crida i cerca de les places d'honor i un quilòmetre després ja havien aconseguit el primer propòsit. En el 14è km, les dues russes es van desempallegar de les seves rivals i a 3.000 m per a la meta Laixmanova va donar el toc de gràcia definitiu. Pascual va saber llegir perfectament els ritmes de la cursa i va arribar sisena amb la seva millor marca del curs (1h29:00).

La marxadora de Viladecans, millor atleta catalana del 2012, va valorar de manera molt positiva la seva actuació poc després d'haver creuat la meta a l'estadi Luzhniki de Moscou, al mateix escenari on fa 33 anys Jordi Llopart va assolir la primera medalla olímpica per a l'atletisme català. “Aquest any era complicat. El que més seguretat em donava són els anys que porto. Els entrenaments no han anat com jo volia. A causa d'un problema als isquiotibials vaig començar a entrenar el mes de març i no venia amb la confiança d'altres vegades, però ser sisena durant molts anys és per estar molt contenta”, va comentar. “Fins que no he creuat la meta no sabia que havia estat sisena. He fet un segon 10.000 m bestial, com totes, perquè s'ha començat molt lent. Quan han canviat les russes jo anava al límit perquè aquests ritmes no els havia entrenat, però m'he dit: «fins que rebenti».” Pascual no desisteix a trencar en el futur la barrera que separa les places de finalista de les del podi: “L'any passat quan vaig veure el resultat dels Jocs [va ser vuitena] vaig pensar que mai tindria una medalla. En canvi, després de la competició d'avui, en què no arribava al 100% i he estat sisena, penso: per què no? Potser en un dia com el d'avui, dur, perquè sóc capaç de fer una segona part de la prova molt ràpid, independentment de la calor.”