La mar­xa­dora de Vila­de­cans Bea­triz Pas­cual es va tor­nar a rei­vin­di­car com un dels valors més fia­bles de l'atle­tisme català i esta­tal dels últims temps. Una lesió als isquio­ti­bi­als, que va impe­dir que com­petís en el cam­pi­o­nat d'Espa­nya en ruta i va endar­re­rir la seva pre­pa­ració, va rebai­xar les seves expec­ta­ti­ves amb vista a la gran cita del curs. A l'hora de la veri­tat, però, va tor­nar a evi­den­ciar la seva capa­ci­tat com­pe­ti­tiva i va sig­nar un sisè lloc que iguala el seu millor resul­tat en la com­pe­tició, acon­se­guit a Berlín 2009. La pupil·la de Josep Marín ha aca­bat entre les deu pri­me­res en tots els grans cam­pi­o­nats des de Pequín 2008 –també sisena–, ja siguin Jocs Olímpics, mun­di­als o euro­peus.

La prova va con­fir­mar el nou reg­nat de la russa Elena Laix­ma­nova (1h27:08), que ara fa un any ja va asso­lir el títol olímpic al The Mall de Lon­dres. El desen­llaç, però, també va tenir la seva dosi d'emoció amb una arri­bada una mica caòtica. Laix­ma­nova es va atu­rar a la línia d'arri­bada quan encara li que­da­ven 400 metres per la pista i després de ser adver­tida pels jut­ges i enmig de la con­fusió a punt va estar de ser atra­pada per la seva com­pa­tri­ota Ani­sia Kir­di­apkina, que al final va arri­bar només tres segons després. El ter­cer i el quart lloc van ser per a les xine­ses Hong Li (1h28:10) i Huan­huan Sun (1h28:32), que van apro­fi­tar la des­qua­li­fi­cació de la ter­cera russa en com­pe­tició, Vera Soko­lova, al mateix estadi mos­co­vita. La cin­quena plaça va ser per a la vete­rana ita­li­ana Elisa Rigaudo (1h28:41), la més activa en la pri­mera mei­tat de la prova. La transal­pina, en com­pa­nyia de la jove txeca de 18 anys Anezka Dra­ho­tova, es va avançar uns metres i van cobrir el pas pel quilòmetre 10 en 45:20. Laix­ma­nova i Kir­di­apkina ja havien ini­ciat la crida i cerca de les pla­ces d'honor i un quilòmetre després ja havien acon­se­guit el pri­mer propòsit. En el 14è km, les dues rus­ses es van des­em­pa­lle­gar de les seves rivals i a 3.000 m per a la meta Laix­ma­nova va donar el toc de gràcia defi­ni­tiu. Pas­cual va saber lle­gir per­fec­ta­ment els rit­mes de la cursa i va arri­bar sisena amb la seva millor marca del curs (1h29:00).

La mar­xa­dora de Vila­de­cans, millor atleta cata­lana del 2012, va valo­rar de manera molt posi­tiva la seva actu­ació poc després d'haver cre­uat la meta a l'estadi Luzh­niki de Mos­cou, al mateix esce­nari on fa 33 anys Jordi Llo­part va asso­lir la pri­mera meda­lla olímpica per a l'atle­tisme català. “Aquest any era com­pli­cat. El que més segu­re­tat em donava són els anys que porto. Els entre­na­ments no han anat com jo volia. A causa d'un pro­blema als isquio­ti­bi­als vaig començar a entre­nar el mes de març i no venia amb la con­fiança d'altres vega­des, però ser sisena durant molts anys és per estar molt con­tenta”, va comen­tar. “Fins que no he cre­uat la meta no sabia que havia estat sisena. He fet un segon 10.000 m bes­tial, com totes, perquè s'ha començat molt lent. Quan han can­viat les rus­ses jo anava al límit perquè aquests rit­mes no els havia entre­nat, però m'he dit: «fins que rebenti».” Pas­cual no desis­teix a tren­car en el futur la bar­rera que separa les pla­ces de fina­lista de les del podi: “L'any pas­sat quan vaig veure el resul­tat dels Jocs [va ser vui­tena] vaig pen­sar que mai tin­dria una meda­lla. En canvi, després de la com­pe­tició d'avui, en què no arri­bava al 100% i he estat sisena, penso: per què no? Pot­ser en un dia com el d'avui, dur, perquè sóc capaç de fer una segona part de la prova molt ràpid, inde­pen­dent­ment de la calor.”