A la USAP, “fotre l'adversari” ara queda lleig
Hi ha alguns rituals que no s'han de tocar i, en principi, els serveis de comunicació dels clubs esportius n'entenen, d'això. A Perpinyà, a l'Aimé Giral, el camp de la USAP, el ritual establia fins ara que, per celebrar cada assaig, sonés per la megafonia de l'estadi la cançó Els hi fotrem, de l'emblemàtic cantant rossellonès Jordi Barre: “Els hi fotrem, els hi fotrem una fart de jacos. Els hi farem, els hi farem rosegar les mastegueres. Els hi fotrem sul cul.” Una cançó en rossellonès repicat que, més o menys, vindria a dir en llenguatge estàndard ‘repartirem quatre hòsties, cauran de cul, guanyarem', la típica cançó que qualsevol afició coreja per animar el seu equip i impressionar l'adversari. Doncs en els dos primers partits d'aquesta temporada la cançó ja no sona per megafonia i l'han substituïda per un tema de Lenny Kravitz. Suposem que deu ser perquè és molt més modern (com que és en anglès) i molt més fi que no pas aquest català rossellonès que alguns s'entesten a cantar.
Alguns observaran que si s'interpreta en primer grau la lletra d'Els hi fotrem no és d'allò més fina i pacífica? Jo diria que és una cançó per a escolanets (aficionats al rugbi) si la comparem amb el haka dels All Blacks, que abans de cada partit fan el gest inequívoc de degollar l'adversari, o fins i tot amb la lletra de La marsellesa que s'ensenya als nens de totes les escoles de l'Estat francès i que anima a “regar la terra amb la sang impura dels enemics”. Res d'això en la cançó de Jordi Barre. Doncs de què es tracta?
Català del Rosselló
Potser el que molesta els intrèpids responsables de comunicació en el seu afany de modernitzar i polir la santa imatge del club és que Els hi fotrem és un cant català i, més greu encara, en un català del país, que no sona com el català oficial, el de Barcelona. Ens agradi o no, la catalanitat de Jordi Barre i la que s'expressa en els partits de rugbi és la més transversal, la més autèntica i la menys artificial del poc que queda de catalanitat a les comarques de Catalunya Nord. I els genis de la comunicació se la volen carregar perquè es veu que aquesta cançó no encaixa amb la imatge més moderna que hauria de donar un club esportiu com la USAP. L'estaca (abans del començament del matx) i els projectes de partits a Barcelona es mantenen, per ara. Perquè suposem que la catalanitat que ve del sud s'interpreta com una cosa més fina, queda bé; la catalanitat del país és més de pagès, no interessa. Veurem què passarà, però la millor resposta per ara és la de l'afició i de les penyes que han decidit continuar cantant Els hi fotrem, amb o sense megafonia. No tenen res en contra de la directiva; és que encara no se saben la lletra de la cançó de Lenny Kravitz. A les xarxes socials i les tertúlies, l'opinió general és que tot plegat és una collonada o, com diuen al Rosselló, una grossa conyeria.
També és clar que el que interessa l'afició és el joc, el rugbi i els resultats. I això –com també diuen al Rosselló– són figues d'un altre cistell: aquest dissabte passat, la USAP va perdre d'un punt, en l'últim minut, contra els parisencs. Però, abans del cop de xiulet final, els catalans van plantar dos assaigs i van ser dues oportunitats per cantar Els hi fotrem.Que n'aprengui Lenny Kravitz!
Els serveis de comunicació del club s'han afanyat a explicar que la decisió de prescindir d'Els hi fotrem no ha estat del nou president, François Riviere, sinó del servei de comunicació. Potser no tot està perdut, doncs.
