El cap de setmana passat, a Chamonix, s'hi va parlar molt català amb accent gironí. Dues de les quatre curses del programa de l'Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB), que en total va congregar uns 6.000 participants, les van guanyar dos corredors de la demarcació, Toti Bes i Arnau Julià. Tots dos són fills de la generació situada entre els pioners de les curses de muntanya a Catalunya –Kiko Soler, Joan Cardona i Agustí Roc, entre d'altres– i l'actual fornada de joves talents liderada per Kilian Jornet, el millor corredor de tots els temps.

És, doncs, amb 30 anys llargs quan els dos corredors gironins han aconseguit uns èxits –la victòria en la TSD (119 km), per a Julià, i la victòria en la CCC (101 km), per a Bes– que ja es compten entre els més importants de la seva carrera. Cap dels dos viu professionalment de les curses –Julià és bomber especialista en rescats i Bes té una botiga d'esports de muntanya al Barri Vell–, però conserven la motivació i perseveren en els seus objectius. “Si tingués vint anys m'ho plantejaria de manera diferent. Ara pots passar tot l'estiu corrent en curses que reparteixen premis en metàl·lic i que et permeten viure tranquil·lament si fas bons resultats. Quan vam començar, això era impossible”, explica Bes, que també és especialista en esquí de muntanya.

L'arribada com a vencedors a Chamonix va ser molt especial per a tots dos. “És la meca de l'alpinisme, hi ha gent de tot el món i els carrers estan plens. Però el que té de maco aquesta cursa és que les sensacions del vencedor també les pot tenir l'últim classificat. L'últim també té la percepció, arribant a Chamonix, que tothom està pendent d'ell”, diu Toti Bes. I Julià fa broma sobre això: “Com que vull pujar al podi, o entro entre els tres primers o m'assec en un bar i arribo l'últim, perquè a l'últim també el fan pujar al podi.”

Julià, nascut a Anglès, ha corregut cinc vegades la cursa reina de Chamonix, la UTMB (166 km), però aquest any va preferir fer la TDS perquè era la més escaient per compaginar-la amb el Tor des Géants, una prova de 330 quilòmetres que comença demà. “Com més llargues són les curses, millor per a mi. Vinc dels raids i en els últims dies era quan em trobava millor i disfrutava més. Vull veure si puc traslladar aquelles sensacions dels raids a les curses.” Bes, en canvi, només ha participat un cop en la UTMB, l'any passat: “El meu cap assimila 12 hores d'activitat, però més ja no. Vaig estar tres mesos buscant el perquè d'allò que volia fer, i en el moment de la veritat em van retallar el recorregut.”

Els dos corredors celebren l'esclat de les curses de muntanya, però també avisen dels problemes que pot comportar. “Molts fan el salt a la muntanya sense l'aprenentatge que aporta un club. Falta cultura de muntanya i respecte al medi i ho noto quan haig d'anar a fer rescats de gent que s'ha posat en llocs on no li tocava”, assegura Julià. Bes analitza els motius pels quals hi ha ara aquesta dèria per la muntanya: “El fenomen Kilian Jornet és una part important, però potser ho és més que la gent ara vol practicar més esport. Comencen corrent per l'asfalt i fan un procés que els porta cap a la muntanya, amb el desavantatge que els falten coneixements.”