Joaquim Rodríguez (Katuixa) s'ha mantingut, resignat, en un segon pla gairebé tota la Vuelta a Espanya esperant el seu torn. Va començar amb mal peu deixant-se un minut en la contrarellotge per equips inicials i no ha trobat mai el moment d'eixugar la diferència. El de Parets del Vallès no ha desistit, s'ha instal·lat en els primers llocs de la general, a les portes del podi, reconeixent la superioritat dels rivals i la falta, per part seva, del plus físic dels seus millors moments. Ahir, finalment, es va retrobar i a l'alt del Naranco asturià va firmar una victòria de prestigi que el deixa a cinquanta segons del podi i a poc menys de dos minuts de la victòria final. La gesta no és fàcil, però el català es va mostrar pletòric i el primer triomf parcial en la Vuelta, el vuitè de la seva carrera, el pot omplir de moral per afrontar la penúltima i decisiva etapa de la volta espanyola, en què es corona l'Angliru com a traca final. El desenllaç és imprevisible.

Purito, exultant a la línia de meta després de convertir-se, per fi, en el protagonista de la jornada, no va amagar l'alegria. “Estic supercontent, he recuperat el somriure. És una d'aquestes victòries que valen doble. Sóc molt ambiciós i volia guanyar. Demà [per avui] espero més, encara que amb això d'avui [per ahir] ja estic orgullós.” I té motius de sobres per estar-ne. El líder del Katuixa es va exhibir en el darrer quilòmetre al Naranco. El grup de favorits, amb l'italià Vincenzo Nibali (Astana), el nord-americà Chris Horner (Radioshack) i el murcià Alejandro Valverde (Movistar), havia engolit els aventurers de la jornada gràcies a la feina de l'equip del català i afrontava el tram final de l'etapa tens i pendent del ball de bastons.

Purito no va especular. Va firmar un atac dur al qual ningú va poder respondre i es va llançar a buscar la línia de meta en solitari. En els 900 metres finals es va veure el millor Joaquim Rodríguez de la Vuelta, i a l'arribada va celebrar el triomf amb la ràbia continguda de tants dies d'haver hagut d'esperar el seu torn mentre veia tots els rivals desfilar pel podi. Tanmateix, tot i la demostració de força, pocs quilòmetres abans el vallesà no s'imaginava aquest desenllaç. “Us prometo, encara que no em creieu, que he dit als companys dues o tres vegades que paressin perquè s'anava molt ràpid, no em refiava de les meves forces, no donava ni un duro per mi”, va manifestar. I va donar les gràcies als Katuixa: “L'equip es mereix un deu, moltes gràcies a tots!, han estat treballant des del primer quilòmetre. El que menys creia en la victòria era jo.” El vallesà també creu que no serà fàcil canviar el curs de la general, però anuncia més guerra. Ahir, Horner, que va ser cinquè, va tornar a deixar tothom perplex i es va enfundar el mallot vermell després de retallar els tres segons que el distanciaven de Nibali, que continua en caiguda lliure, però no mort. Valverde va cedir temps respecte del català però també és ben viu.