El context actual ha provocat que personalitats rellevants d'àmbits diversos s'hagin pronunciat i hagin pres posició respecte del procés de sobirania catalana. La implicació és multidisciplinària. El món de l'esport no n'ha restat al marge. El degoteig d'esportistes que expressen els seus sentiments o donen suport a iniciatives és constant. També la transcendència dels que es pronuncien. L'última mediàtica que ha parlat sense embuts és la nedadora Ona Carbonell, que va mostrar la seva preferència de decantar-se per una hipotètica selecció catalana en lloc de l'espanyola en el Directe 4.0, de Ràdio 4. A més, va afegir que havia donat suport in situ a Buenos Aires a la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics 2020, “però si hagués estat a Barcelona hauria anat a la Via Catalana”.

La barcelonina havia rebut elogis desenfrenats de la premsa espanyola després de guanyar set medalles en el campionat del món de Barcelona del juliol passat, però ahir l'actitud va ser radicalment diferent. Els mitjans espanyols es van fer ressò de les seves paraules tendenciosament, i Carbonell va rebre insults i desqualificacions de tot tipus en fòrums i xarxes socials. A més, casualment el Consejo Superior de Deportes espanyol va publicar al seu lloc web una notícia en què Carbonell promocionava el rugbi explicant que l'incorpora en la seva preparació física de pretemporada. En la notícia es destacaven unes paraules de Carbonell en què deia que li feia il·lusió reunir-se de nou amb les seves companyes “de la selecció espanyola”.

La nedadora del CN Sabadell Clàudia Dasca és un altre testimoni de la rellevància del moment històric actual. És una de les esportistes més importants que han subscrit el manifest del col·lectiu La Natació Catalana per la Independència, que té gairebé 800 adhesions, ja que encara està en actiu i va ser olímpica a Londres 2012. Però no per això ha deixat d'expressar-se. “Seria incoherent i em trobaria fent un doble joc si no digués que em sento catalana i que he contribuït a la Via Catalana”, explica la sabadellenca. Tot i això, afegeix que la seva posició catalanista i favorable a un procés sobiranista no menysprea altres països ni persones. “No faig res en contra de ningú, ni insulto”, remarca.

També reconeix que no ha rebut cap tipus de pressió ni de mesura repressiva per haver donat suport públicament al col·lectiu de La Natació Catalana per la Independència. Encara que admet que companys de professió li havien elogiat la seva valentia pel fet de no amagar-se i sortir a la palestra donant la cara per una iniciativa com aquesta. “Hi ha gent que té por, si bé és cert que cada any surt més gent al carrer i hi ha més gent que parla.”

En aquest sentit, però, es mostra comprensiva amb els seus col·legues que no diuen res perquè s'exposen a convertir-se en caps de turc, com s'ha vist amb el cas de Carbonell o en d'altres com el de Roser Tarragó, que va rebre una tempesta d'insults només pel fet de tenir una estelada en el perfil del seu compte Twitter. “Fàcilment es creen polèmiques amb les paraules dels esportistes i se'ls dóna massa importància des dels mitjans de comunicació.”

Finalment, Dasca va secundar l'actitud de Carbonell. “Cadascú és lliure d'opinar el que vulgui, parlar del que sent o dir el que pensa, si és amb respecte. La llibertat d'expressió és un dret.”