L'anomenada per l'ATP cursa cap a Londres entra en la recta final. Els vuit millors de la temporada, prescindint de la defensa de punts de l'anterior, jugaran la copa Masters a partir del 4 de novembre a la capital anglesa, el clàssic final de temporada que aplega la flor i nata d'aquest esport. Tan sols Rafa Nadal, Novak Djokovic i Andy Murray tenen ja segellat el bitllet, però l'escocès, si no té una recuperació miraculosa i força la màquina, serà baixa perquè el van operar de l'esquena la setmana passada. La probable absència del britànic obre encara més el ventall de jugadors que lluiten per obtenir les places que falten per assignar. Lluny dels capdavanters però encara amb possibilitats matemàtiques, hi ha Tommy Robredo –setzè–, gràcies als quarts de final que va signar a l'obert dels EUA i a la seva bona temporada en general, que li permet ser el setzè classificat, tot i que ho tindrà molt complicat perquè ha de fer molt bons resultats per escalar i esperar els errors d'un bon grapat de jugadors dels que té al davant.

Sens dubte, del calendari que queda ara, seran determinants els dos Masters 1000 del curs que encara s'han de disputar: Xangai i París. Robredo no és el típic jugador que només se sap moure en terra batuda –el seu pare, en la fase d'aprenentatge, va procurar que es formés també per jugar en pistes ràpides–i la superfície dura del final de temporada no li és del tot esquerpa. L'olotí lluita, doncs, pel somni d'accedir a la copa Masters per segona vegada en la seva trajectòria, després d'haver-la jugat el 2006, quan es va moure tot el curs entre els deu millors del circuit i va arribar a ocupar la cinquena posició. Ja ha plogut molt i el mèrit del català de 31 anys ha estat saber prolongar la seva trajectòria sense arrossegar-se, ni de bon tros. Un exemple il·lustratiu: quan era júnior els seus companys de viatge més qualificats eren Andy Roddick (retirat), Guillermo Coria (retirat), David Nalbandian (231è de l'ATP) i Paul-Henri Mattieu (105è).