Supervivència sense equips
Voleibol. Un grapat de jugadors catalans es mantenen a l'elit amb diferents rols, tot i que ja fa tres temporades que cap club del Principat té recursos econòmics per jugar la superlliga
El millor equip de la superlliga espanyola dels últims cinc anys, el CAI Terol, té aquesta temporada vinent cinc jugadors catalans que aquest dissabte lluitaran per conquerir la supercopa contra l'etern rival, l'Unicaja Almeria. Els aragonesos, que defensen el títol, són els actuals campions de copa i subcampions de lliga, i els andalusos, que han guanyat la supercopa en cinc de les dotze edicions, van guanyar la darrera edició de la superlliga. Fa uns quants anys que la bipolaritat marca el voleibol estatal pel que fa a la competició central. Exactament, des que el Palma va guanyar la lliga en l'exercici 2007/2008. L'equip de Terol va obtenir els quatre títols posteriors fins que l'Unicaja va recuperar el pols.
Quan ja fa tres anys que el Sant Pere i Sant Pau i el Barça van plegar veles (2010-2011) i es van retirar per problemes econòmics, el seu llegat –directe o indirecte– es reconeix amb alguns d'aquests jugadors que es mantenen al capdamunt. És el cas del jove col·locador Carles Mora, que als quinze anys ja va debutar a l'elit amb els tarragonins i que ara arriba per ser el director de joc dels de Terol procedent de l'Eivissa, on va ser una peça indispensable en el cinquè lloc dels illencs. També ha renovat pel Terol Josep Miquel Sugranyes, un exblaugrana que s'ha guanyat la consideració de l'entès públic de Los Planos, el coliseu inigualable del voleibol estatal –amb puntes de 3.000 espectadors taronges– i que serà, precisament, la seu de la supercopa dissabte.
El cas de Francesc Llenas, el capità, és diferent. També generacionalment. El palafrugellenc de 31 anys va bastir una trajectòria en equips com l'Elx o l'Andorra abans de recalar al millor equip estatal i ha estat el lliure titular durant molts anys, en què ha viscut en primera persona la majoria de títols aragonesos. Marc Altayó, per la seva banda, serà un dels seus companys a la zona central. Després de jugar a Andorra, Saragossa i Sòria, li arriba l'oportunitat de fer un altre salt qualitatiu.
Dos catalans, a més, han deixat el club. David Sanllehí marxa al Cajasol andalús. Tampoc no continua el col·locador format al Barça Sergi Arranz.
El programa ARC de la federació catalana ha estat un altre factor que ha contribuït decisivament a treure alguns d'aquests jugadors de qualitat. El programa detecta els talents –siguin o no de clubs– i els perfecciona per fer el salt a l'elit. Un dels últims casos és el jove Víctor Brull, que també jugarà en el CAI Terol. Cap a Andorra també han marxat tres joves valors del programa –Reñé, Porzio i Güemes– per anar-se foguejant.
Iban Pérez renova pel Nantes
L'oposat barceloní Iban Pérez, el català amb més projecció internacional, ha renovat el contracte pel Nantes. Pérez va ser el màxim anotador del mundial del 2010 i entre els millors de la lliga francesa. Per contra, el sabadellenc Dani Rocamora no continuarà a les files del Tonno Callipo de la lliga italiana i podria jugar a Qatar. El morellenc Jordi Gens, per la seva banda, ha jugat en la lliga iraniana en les dues últimes temporades.
El SPiSP torna a pujar i hi torna a renunciar
Tres anys després de la renúncia del Sant Pere i Sant Pau i el Barça a la superlliga, els blaugrana militen en la superlliga 2, la divisió de plata, categoria amb només vuit equips en la qual també hi ha un altre històric català: el Llars Mundet. El SPiSP va obtenir l'ascens en la fase disputada a Tarragona però es va veure obligat a renunciar a jugar a la divisió de plata perquè, amb prudència, no es veia amb cor de poder assumir la despesa econòmica.