La volta a Pequín va cloure ahir la temporada del ciclisme professional amb la confirmació, ja sabuda, que Joaquim Rodríguez és per tercer cop en quatre anys el número 1 del ciclisme mundial, una fita que ningú no ha aconseguit en el ciclisme 21. Si anem enrere en el temps i ens fixem en l'antic rànquing de l'UCI –molt diferent de l'actual– trobarem algunes llegendes com ara Sean Kelly (cinc victòries) i Laurent Jalabert (tres), al mateix nivell o per sobre del català.

Tot i que el balanç hauria de ser, en aquest sentit, plenament satisfactori, Purito té encara alguna espina clavada. La que li fa més mal és la del mundial de la Toscana –prova que no puntuava–, en què es va quedar sense un títol encara més rellevant que el reconeixement honorífic de ser el número 1. Una temporada més es va quedar amb les ganes d'assaborir el triomf en una gran volta –tercer al Tour i quart en la Vuelta–, a banda de veure's superat per només 17 segons en la general de la Volta a Catalunya per Daniel Martin (Garmin). La victòria li hauria permès convertir-se en el tercer ciclista català a guanyar més d'una Volta, rere els llegendaris Miquel Poblet i Mariano Cañardo. Martin va tornar a ser un malson per a Rodríguez en la Lieja-Bastogne-Lieja, un dels cinc monuments de la temporada. El català va atacar primer en les rampes finals, però l'irlandès va reaccionar fet una fera i el va avançar en el tram final.

Després va venir el Tour. La primera setmana va ser decebedora, sobretot als Pirineus, on el ciclista del Katiuixa havia posat moltes esperances. Afortunadament la seva preparació prèvia es va anar notant a mesura que passaven les etapes fins a arribar pletòric als Alps, on va anar remuntant posicions fins a arribar al podi tot just en la segona participació en la gran cursa francesa.

En la Vuelta el seu rendiment va ser irregular. Es va notar que Chris Horner i Vincenzo Nibali no havien disputat el Tour i van arribar a Espanya en un estat físic més adient. Purito, ja convertit en un vertader ídol dels aficionats, va quedar fora del podi però es va exigir arreglar aquesta petita decepció en el mundial. Els entrenaments van ser exhaustius tot i que en l'equip espanyol no quedava clar qui havia de ser el líder, si ell mateix o Valverde, una confusió que li va costar la victòria. Ho va compensar amb l'espectacular exhibició a la Llombardia, on va poder veure que a Itàlia és tan o més adorat que Nibali.

La seva resposta a aquesta estima ha estat confirmar la participació en el Giro del 2014, que tindrà un recorregut ideal per a tots els escaladors.