Llicències invasives
El PP vol incloure en la llei de racionalització de les administracions públiques la implantació d'una llicència única
Cobra qui expedeix i, per tant, les federacions catalanes quedarien supeditades del tot a les espanyoles
És un informe inicial inclòs en l'avantprojecte de llei que la comissió de reforma de les administracions públiques està elaborant per encàrrec del govern espanyol. Però l'esport català és gat escaldat i ja s'ha posat en guàrdia davant un intent d'invasió competencial sense precedents. S'ha de veure si es concreta, però el PP, amb majoria absoluta, ja ha demostrat que és capaç de tot. I que té pressa, com amb la llei d'educació. No fos cas que arribessin abans unes eleccions.
L'última que vol perpetrar la fal·lera recentralitzadora del govern de Mariano Rajoy és, amb l'excusa d'eliminar duplicitats administratives, implantar una llicència esportiva única que –per descomptat– expediria la federació espanyola corresponent –allò de la proximitat amb el ciutadà s'ho passarien pel folre– que facultaria el seu titular a participar en totes les competicions.
Invasió competencial
El problema de voler aplicar aquesta mesura a Catalunya és que l'Estatut –una llei orgànica de l'Estat espanyol i, per tant, invulnerable a qualsevol text legislatiu de rang inferior com el que ens ocupa– preveu en el seu article 134 que la Generalitat té competències exclusives en matèria d'esport, que es van desenvolupar en la llei de l'esport de Catalunya de l'any 2000. Per tant, les intencions del PP no haurien de materialitzar-se a Catalunya. Però no seria la primera vegada –tornem a la recent llei Wert– que això passa. Respecte a altres comunitats autònomes de l'Estat, s'hauria de veure quin marc competencial tenen.
En la pràctica, i si les intencions del PP prosperen, les federacions espanyoles no podran impedir que les federacions catalanes expedeixin –i cobrin– les llicències per les competicions d'àmbit català. Com passa ara.
El problema apareixeria quan l'esportista hagués de competir en una prova de rang espanyol o internacional. En aquests moments, les llicències de les federacions catalanes són convalidades per la immensa majoria de les federacions espanyoles (amb excepcions, com la d'escacs, que ha tirat pel dret i prescindeix de les competicions estatals). Si la federació espanyola deixés d'homologar les llicències catalanes, obligaria tots els esportistes i equips classificats per disputar campionats estatals o internacionals a demanar una altra llicència, ara a la federació espanyola. Els potencialment afectats no serien una majoria quantitativament parlant, però tindrien un alt valor qualitatiu, ja que són els millors esportistes del país.
Interès econòmic
L'altra cara de les intencions del govern conservador espanyol és compensar econòmicament les federacions espanyoles, a les quals se'ls retalla any rere any les subvencions. Les llicències les cobra qui les expedeix, i si és la federació espanyola, els diners aniran a la seva caixa. I les relacions quotidianes entre Madrid i la Generalitat inviten a pensar que el retorn de diners a les federacions catalanes no seria ni en la magnitud apropiada ni en el moment necessari. Al contrari, les transferències passarien a ser un element de coacció i amenaça, a canvi de portar-se bé. Per escanyar les federacions i l'esport català i buscar-ne la divisió, ja que han fet costat de manera massiva al procés sobiranista. És a dir, aplicar a l'esport català el mateix que pateix diàriament el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. I perseguir que, com altres col·lectius portats al límit com el dels farmacèutics, l'esport faci una anàlisi equivocada de la situació i es giri contra l'administració catalana –com a pagador que no compleix– en comptes de fer-ho contra qui causa l'asfíxia financera de l'administració catalana.
BLINDATS A CASA
Res no pot impedir que a Catalunya es competeixi amb llicència catalanaEL PROBLEMA
Per disputar campionats d'Espanya podrien exigir la llicència espanyolaASFÍXIA FINANCERA
Cobrar les quotes i no transferir diners, factura pel suport al procés sobiranistaINVASIÓ
L'Estatut, llei de rang superior, dota de competències exclusives la GeneralitatLa Plataforma i l'ANC aixequen la llebre sobre la “LOAPA esportiva”
La implantació de la llicència única va ser esmentada molt de passada per la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres del 20 de setembre passat. Tant, que va passar inadvertida, fins que ahir la Plataforma Pro Seleccions i l'Assemblea Nacional Catalana van fer saltar l'alarma. La nota de totes dues entitats parla d'“atac a l'autonomia i als principis bàsics de la supervivència de les federacions catalanes, atacant les competències exclusives que té la Generalitat”, “invasió de competències exclusives de la Generalitat”, “intent de laminar encara més les competències i les atribucions de les federacions catalanes” i “clar esperit recentralitzador”, per la qual cosa conclou que l'informe és una “LOAPA esportiva”. La LOAPA (llei orgànica d'harmonització del procés autonòmic) va ser una llei aprovada pel primer govern del PSOE el 1982 que interpretava restrictivament la Constitució i l'Estatut de Catalunya del 1979. En el fons, va ser una de les conseqüències de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981. El PSOE ho va vestir com un intent de contenir els instints colpistes de l'estament militar, però en el fons ja li va anar bé parar els peus als nacionalistes. S'hi van presentar recursos i el Tribunal Constitucional en va deixar sense efecte alguns apartats. Però eren altres temps.
I la UFEC demana calma
La nota de la Unió de Federacions Esportives Catalanes convida a la calma en remarcar que no hi ha un text definitiu –“es tracta d'un informe inicial i punt de partida d'un procés que s'haurà de desenvolupar en els propers anys, està en fase d'avantprojecte de llei i en el procés està prevista la intervenció de les comunitats autònomes i representants sectorials”– i recorda que l'Estatut de Catalunya consagra les competències exclusives de la Generalitat en matèria esportiva i que, en ser una llei orgànica, no pot ser modificada per una norma inferior. En qualsevol cas, una suspensió de l'autonomia (per altres causes, és clar) obriria una escletxa definitiva.