Si algú pot par­lar amb conei­xe­ment de causa del per­fil atlètic de Maria Vasco és Rafael, Fali, Sánchez, que va entre­nar la mar­xa­dora des del 2003 fins als Jocs de Lon­dres 2012. El tècnic de Cor­nellà en va remar­car sobre­tot qua­tre qua­li­tats: “La seva pro­fes­si­o­na­li­tat, per dedi­cació i per la manera de cui­dar-se. La qua­li­tat; només surt una atleta amb el seu talent cada dues o tres dècades. L'acti­tud, molt crítica envers el dopatge. I una genètica molt agraïda, que li ha permès com­pe­tir durant molt temps sense tenir gai­rebé lesi­ons i mar­xar d'una manera molt estètica.” I afe­gia: “Amb la seva tècnica, veure-la mar­xar era una mera­ve­lla.”

Quan Vasco va pujar al podi olímpic s'entre­nava amb el des­a­pa­re­gut Manolo Alcalde, però la resta de fites atlètiques les va asso­lir amb el mes­tratge de Sánchez, sobre­tot el bronze del mun­dial d'Osaka. Sens dubte, el sotrac més impor­tant va ser l'euro­peu de Göteborg 2006, que va coin­ci­dir amb la mort del seu pare.

Fali Sánchez era ahir en l'acte de comiat, així com els exmar­xa­dors Jaime Bar­roso, la pri­mera pare­lla de Vasco; Valentí Mas­sana, ara res­pon­sa­ble de la fede­ració cata­lana, i Raquel González, un dels valors a l'alça de la marxa del país.