Paper mullat
La Generalitat i la resta de governs autonòmics mostren al govern espanyol la seva oposició a la llicència única
El CSD ha lliurat un esborrany del decret que gairebé no té cap possibilitat de reeixir, segons Ivan Tibau
La nova directora general del Consell Superior d'Esports, Ana Muñoz, va reunir divendres a Llorca els responsables d'esports de totes les comunitats autònomes amb un únic tema sobre la taula: el polèmic decret de les federacions que proposa una llicència única a tot l'Estat i que vol aplicar el govern espanyol dins l'informe elaborat per la Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques (CORA). El punt que ha aixecat més polseguera a Catalunya és el que permetria a les federacions espanyoles cobrar una quota per cada llicència expedida per les federacions catalanes, encara que aquestes siguin només per a proves territorials. La conclusió que n'ha tret el mateix secretari general de l'Esport, Ivan Tibau, és que és gairebé impossible que això tiri endavant.
En la trobada de divendres, Muñoz –que va substituir Miguel Cardenal, que havia estat pare la nit anterior– va lliurar un esborrany del decret que va ser rebut amb mostres de contrarietat per a tots els assistents, fins i tot per als responsables polítics de les comunitats governades pel PP. Tibau també li va manifestar el seu desacord amb la mesura. Amb tot, Muñoz va demanar als governs autonòmics un període de reflexió d'entre dues i tres setmanes de marge perquè estudiessin el decret abans de tornar-se a reunir.
“Es notava que el document que ens van donar estava poc treballat si tenim en compte que toca una matèria molt delicada, ja que les competències d'esports estan cedides a les comunitats”, va explicar ahir Tibau. El secretari general es va reunir dilluns amb els responsables de la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC) per pactar una estratègia comuna i una resposta conjunta al documentat presentat pel govern espanyol. “Tots estem d'acord que el decret no és acceptable de cap manera i que s'haurà d'acabar retirant; em sembla que ni ells mateixos s'ho acaben de creure”, va expressar Tibau.
Si el PP s'encaparrés a aprovar la mesura gràcies a la seva majoria absoluta, la principal conseqüència per a les federacions catalanes seria la de fer un pagament a les respectives federacions espanyoles per cada llicència que donen. “L'esborrany diu, a més, que l'hipotètic augment de preu per fer front a la quota de la federació espanyola no es podria repercutir a l'esportista. L'efecte econòmic sobre les federacions seria molt alt”, va precisar Tibau, que calcula que més d'un 70% de les llicències esportives que s'expedeixen a Catalunya corresponen només a esportistes de base o amateurs que no necessiten competir en campionats d'Espanya o altres tornejos d'elit. “En la natació, per exemple, hi ha 15.000 llicències en totes les modalitats i només 2.000 paguen la quota a l'espanyola per competir en les seves competicions.” Segons el document, l'assemblea de cada federació espanyola hauria d'aprovar quina quantitat s'hauria de pagar per cada llicència. “Crec que tot plegat és un disbarat i que no tindrà recorregut. Les coses s'han de fer amb seny, i si les federacions estatals necessiten ajuda s'han de trobar altres fórmules”, va manifestar Tibau.
En el pitjor escenari, si el govern insistís a avançar per aquest camí, el secretari general no descarta que algunes federacions es plantegessin la separació administrativament de les espanyoles per evitar aquest pagament o que finalment el govern recorregués al Tribunal Constitucional.
LES LLICÈNCIES
Més d'un 70% de les que s'expedeixen són exclusives per a CatalunyaEl PSC i ERC també ataquen el govern del PP
La setmana passada el PSC va demanar una resposta institucional de la Generalitat en relació amb aquest avantprojecte del govern espanyol. El delegat sectorial d'esports del partit, Josep Monràs, considera, com el govern, que la llicència única vulnera l'Estatut. Més crític s'ha mostrat el responsable de la sectorial d'esports d'ERC, Josep Saguer: “És un intent més de centralitzar els mínims espais d'autonomia que conserva el govern català.” Saguer recorda que precisament aquesta setmana fa nou anys dels fets de Fresno. “Des de llavors no hem millorat res, més aviat al contrari. Ells tiben perquè esperen que des d'aquí hi hagi una reacció contrària desmesurada, però no ho aconseguiran. Ara caminem tranquil·lament cap a la independència, l'objectiu que ens permetrà resoldre molts dels problemes que tenim”, va afegir el representant d'ERC.