El ciclista de Parets del Vallès Joaquim Rodríguez va recollir ahir a Madrid el trofeu que l'acredita com a número 1 del ciclisme mundial de mans del nou president de la Unió Ciclista Internacional (UCI), l'anglès Brian Cookson. El lliurament dels trofeus internacionals es va fer a Madrid després que el govern espanyol ho sol·licités expressament a l'UCI. El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, va aprofitar l'avinentesa per inflar el pit i reivindicar la rellevància del ciclisme espanyol i la “lluita contra el dopatge”, tot i que la realitat del ciclisme espanyol el desmenteixi en molts aspectes.

A banda de Rodríguez, els altres premiats van ser el Movistar navarrès, triomfador en la classificació per equips, i la federació espanyola, el primer en la de països. Purito havia rebut el trofeu de millor ciclista del 2012 durant la Volta a Catalunya.

Rodríguez, que va aterrar a Madrid directament de Calella, on el Katuixa va completar l'estada de pretemporada, va recollir per tercer cop un trofeu que amb el temps està guanyant prestigi. “No és fàcil guanyar-lo, perquè has de mantenir la regularitat durant tot l'any, però la lluita per veure qui acaba primera fa que es parli més de ciclisme”, va dir el ciclista, que amb 34 anys ha completat una de les millors temporades de la seva trajectòria professional.

La petita festa del ciclisme espanyol no podia amagar, amb tot, la profunda crisi que passa aquest esport, també a Catalunya. Aquest 2013 han penjat la bicicleta Joan Antoni Flecha i Xavier Florencio; i en el World Tour, la primera divisió del ciclisme mundial, només queden el mateix Rodríguez i el seu company d'equip Albert Losada (31 anys). Tot i que han sorgit alguns ciclistes amb talent aquests últims anys no es veu en l'horitzó cap aspirant a ocupar el tron vacant que deixarà el ciclista del Katuixa, l'únic que pot competir simbòlicament pel títol de millor ciclista de la història del país amb Miquel Poblet.

La falta de relleu és un problema, però n'hi ha d'altres. En l'àmbit estatal en la gran categoria professional només hi sobreviu el Movistar després de la desaparició de l'Euskaltel i de la marxa enrere que va fer Fernando Alonso a l'hora de planejar el seu equip. Això no va impedir que el president de la federació espanyola, José Luis López Cerrón, fes el clàssic discurs triomfalista d'aquestes ocasions: “És un orgull rebre el premi de l'UCI com a millor país. El ciclisme ara s'ha expandit i hi ha països com la Gran Bretanya i els Estats Units que tenen una gran presència i contra els quals hem de competir.” En la mateixa línia es va pronunciar Wert. “Tenim –va dir– una gran història i un gran futur com a país ciclista.” Segons ell, també s'està treballant bé en la lluita contra el dopatge, un dels axiomes amb el qual s'ha relacionat sempre l'esport espanyol.

Brian Cookson, per la seva banda, no va parlar dels transcendentals canvis que prepara l'UCI, però almenys va recordar les serioses dificultats per les quals està passant el ciclisme espanyol: “Sé que el ciclisme passa aquí per moments difícils, però vull col·laborar per millorar la situació i també perquè la gent cregui i tingui confiança en aquest esport.”