Amb Marta Gens, Susana Rodríguez, Anna Mam­pel i Merit­xell Alsedà ja reti­ra­des i amb Ama­ranta Fernández de moment d'any sabàtic, la bar­ce­lo­nina Mar Arranz, la màxima ano­ta­dora de la super­lliga després de 10 jor­na­des amb 180 punts, és la juga­dora cata­lana amb més pres­tigi i experiència en l'alt nivell. Amb 32 anys passa un moment màgic de joc a les files del Vall d'Hebron Dulce de Leche Mar­del, un dels tres con­junts cata­lans que aquesta tem­po­rada mili­ten en la màxima cate­go­ria, tota una fita en un esport que a casa nos­tra sem­pre ha fet bro­llar per­les dels plan­ters però que, alhora, ha pas­sat penúries econòmiques que no li han permès con­so­li­dar els pro­jec­tes des que l'Espa­nyol va ple­gar veles. El CV Barça va obrir el camí pedregós el curs pas­sat amb bri­llan­tor i ara com­ple­ten la tri­lo­gia el citat Vall d'Hebron i l'històric Sant Cugat, una renai­xença magnífica i impen­sa­ble fa qua­tre dies que reva­lora l'esport català femení

Arranz té mol­tes hores de vol i, després d'haver jugat en deu equips dife­rents, n'ha vist de tots colors. Des de l'exer­cici 1999/2000 que es mou al cap­da­munt i ara s'ha recon­ver­tit amb èxit. La bar­ce­lo­nina havia llau­rat la seva car­rera com a opo­sada, la demar­cació que gai­rebé mai –o mai– par­ti­cipa en recepció i que té com a missió ine­lu­di­ble fer punts amb les seves rema­ta­des, siguin tant des del davant com des de la segona línia, acció reser­vada a juga­do­res de gran potència de salt. Ja el curs pas­sat, en la super­lliga 2, el fet que el con­junt bar­ce­loní dis­posés d'una opo­sada de qua­li­tat com Anna Albesa, va obli­gar Arranz a recon­ver­tir-se a la posició d'ata­cant per zona qua­tre i recep­tora –també deno­mi­nada punta–, per maxi­mit­zar recur­sos. “Després de molts anys a fora i de ser pro­fes­si­o­nal, vaig tor­nar a Bar­ce­lona amb la intenció de tro­bar feina. El Vall d'Hebron em va dir si volia jugar amb ells. Vaig accep­tar la pro­posta. Albesa estava jugant bé en la posició d'opo­sada i calia tro­bar una solució. Em van pro­po­sar modi­fi­car la meva posició en la pista i ho vaig accep­tar, tot i que he de dir que les meves com­pa­nyes cobrei­xen tant com poden la meva zona de recepció. El fet d'haver jugat a vòlei platja em va aju­dar una mica, però tam­poc he jugat exces­si­va­ment aquesta moda­li­tat. L'estiu pas­sat, el fet d'haver estat recep­tora a la pista, en canvi, em va aju­dar força en els tor­ne­jos de platja que vaig dis­pu­tar”, explica Arranz, l'única juga­dora de l'equip que cobra: “El pri­mer any no vaig cobrar, però enguany sí. El club va sot­me­tre a votació entre la resta de juga­do­res aquesta pos­si­bi­li­tat, i van accep­tar que jo fos l'única que tingués sou. Ens entre­nem qua­tre tar­des a la set­mana.” La cata­lana és higi­e­nista den­tal i està a punt d'aca­bar la car­rera de tre­ball social.

Arranz, doncs, ha seguit tren­cant les defen­ses rivals amb la seva potència i col·locació a pesar de la recon­versió, amb un tram final de pri­mera volta car­re­gat d'algi­desa: “No sé si estic en el meu millor moment. El que és clar és que el meu rol és dife­rent al que tenia en altres equips total­ment pro­fes­si­o­nals, en què havia de com­par­tir el pro­ta­go­nisme amb altres juga­do­res. El que sí que tinc clar és que mai havia gau­dit tant del volei­bol com en les dues últi­mes tem­po­ra­des. Aquí gai­rebé totes les juga­do­res són cata­la­nes, i és un plaer poder jugar amb les teves ami­gues.”

El súmmum el va sig­nar en la vui­tena jor­nada: 63 punts en dos par­tits, amb una marca de 35 con­tra l'Arroyo, que és el rècord vigent del curs. En la novena jor­nada va fer 30 punts con­tra l'Haro Rioja. Tant en una com en l'altra va ser desig­nada MVP. El curiós del cas és que aques­tes actu­a­ci­ons es van pro­duir tot just quan l'entre­na­dor Mari­ano Sin­ger va ple­gar per “des­a­vi­nen­ces amb el club”. De moment va aga­far le reg­nes Xavi Bal­cells, el segon, i el club busca un subs­ti­tut esta­ble. “Davant de la situ­ació, tot l'equip va reac­ci­o­nar i vam jugar molt bé. Va ser com una pujada d'adre­na­lina col·lec­tiva i vam fer grans par­tits”, explica Arranz. El Vall d'Hebron, vuitè, es jugarà l'accés a la copa –els sis pri­mers de la pri­mera volta–en la pròxima jor­nada, però no depèn de si mateix. Ha de vèncer per 3-0 el Menorca i espe­rar resul­tats pro­pi­cis. Sigui com vul­gui, la sal­vació està molt a prop: “No l'hem acon­se­guida matemàtica­ment, però la tenim a la but­xaca. Hau­ria d'haver-hi un dal­ta­baix i que les de sota fes­sin resul­tats increïbles.”