Voleibol
La veterana reinventada
La catalana Mar Arranz (Vall d'Hebron) és la màxima anotadora de la superlliga tot i que no juga al seu lloc natural
Amb Marta Gens, Susana Rodríguez, Anna Mampel i Meritxell Alsedà ja retirades i amb Amaranta Fernández de moment d'any sabàtic, la barcelonina Mar Arranz, la màxima anotadora de la superlliga després de 10 jornades amb 180 punts, és la jugadora catalana amb més prestigi i experiència en l'alt nivell. Amb 32 anys passa un moment màgic de joc a les files del Vall d'Hebron Dulce de Leche Mardel, un dels tres conjunts catalans que aquesta temporada militen en la màxima categoria, tota una fita en un esport que a casa nostra sempre ha fet brollar perles dels planters però que, alhora, ha passat penúries econòmiques que no li han permès consolidar els projectes des que l'Espanyol va plegar veles. El CV Barça va obrir el camí pedregós el curs passat amb brillantor i ara completen la trilogia el citat Vall d'Hebron i l'històric Sant Cugat, una renaixença magnífica i impensable fa quatre dies que revalora l'esport català femení
Arranz té moltes hores de vol i, després d'haver jugat en deu equips diferents, n'ha vist de tots colors. Des de l'exercici 1999/2000 que es mou al capdamunt i ara s'ha reconvertit amb èxit. La barcelonina havia llaurat la seva carrera com a oposada, la demarcació que gairebé mai –o mai– participa en recepció i que té com a missió ineludible fer punts amb les seves rematades, siguin tant des del davant com des de la segona línia, acció reservada a jugadores de gran potència de salt. Ja el curs passat, en la superlliga 2, el fet que el conjunt barceloní disposés d'una oposada de qualitat com Anna Albesa, va obligar Arranz a reconvertir-se a la posició d'atacant per zona quatre i receptora –també denominada punta–, per maximitzar recursos. “Després de molts anys a fora i de ser professional, vaig tornar a Barcelona amb la intenció de trobar feina. El Vall d'Hebron em va dir si volia jugar amb ells. Vaig acceptar la proposta. Albesa estava jugant bé en la posició d'oposada i calia trobar una solució. Em van proposar modificar la meva posició en la pista i ho vaig acceptar, tot i que he de dir que les meves companyes cobreixen tant com poden la meva zona de recepció. El fet d'haver jugat a vòlei platja em va ajudar una mica, però tampoc he jugat excessivament aquesta modalitat. L'estiu passat, el fet d'haver estat receptora a la pista, en canvi, em va ajudar força en els tornejos de platja que vaig disputar”, explica Arranz, l'única jugadora de l'equip que cobra: “El primer any no vaig cobrar, però enguany sí. El club va sotmetre a votació entre la resta de jugadores aquesta possibilitat, i van acceptar que jo fos l'única que tingués sou. Ens entrenem quatre tardes a la setmana.” La catalana és higienista dental i està a punt d'acabar la carrera de treball social.
Arranz, doncs, ha seguit trencant les defenses rivals amb la seva potència i col·locació a pesar de la reconversió, amb un tram final de primera volta carregat d'algidesa: “No sé si estic en el meu millor moment. El que és clar és que el meu rol és diferent al que tenia en altres equips totalment professionals, en què havia de compartir el protagonisme amb altres jugadores. El que sí que tinc clar és que mai havia gaudit tant del voleibol com en les dues últimes temporades. Aquí gairebé totes les jugadores són catalanes, i és un plaer poder jugar amb les teves amigues.”
El súmmum el va signar en la vuitena jornada: 63 punts en dos partits, amb una marca de 35 contra l'Arroyo, que és el rècord vigent del curs. En la novena jornada va fer 30 punts contra l'Haro Rioja. Tant en una com en l'altra va ser designada MVP. El curiós del cas és que aquestes actuacions es van produir tot just quan l'entrenador Mariano Singer va plegar per “desavinences amb el club”. De moment va agafar le regnes Xavi Balcells, el segon, i el club busca un substitut estable. “Davant de la situació, tot l'equip va reaccionar i vam jugar molt bé. Va ser com una pujada d'adrenalina col·lectiva i vam fer grans partits”, explica Arranz. El Vall d'Hebron, vuitè, es jugarà l'accés a la copa –els sis primers de la primera volta–en la pròxima jornada, però no depèn de si mateix. Ha de vèncer per 3-0 el Menorca i esperar resultats propicis. Sigui com vulgui, la salvació està molt a prop: “No l'hem aconseguida matemàticament, però la tenim a la butxaca. Hauria d'haver-hi un daltabaix i que les de sota fessin resultats increïbles.”