Uns dies abans de la consulta (el 9-N) la Federació Catalana de Patinatge celebrarà el desè aniversari del títol mundial B de la selecció d'hoquei sobre patins, un campionat memorable no pel mèrit esportiu, sinó per les conseqüències positives i negatives que va tenir. Ivan Tibau, que era el capità de l'equip, ho recorda: “Ens va obrir els ulls en el sentit del sentiment que hi ha al país per veure les seleccions competir oficialment. I és que el ressò d'aquell campionat va ser desmesurat respecte del que ens podíem pensar. Era impensable que poguéssim ser rebuts a la plaça Sant Jaume, plena de gom a gom, i passejar-nos en un bus turístic. Nosaltres, un equip d'hoquei, un esport minoritari.”

Aquell triomf va desembocar en un altre fet històric, l'assemblea de Fresno, en què la federació internacional va tombar les aspiracions de la federació catalana en una metàfora del que està passant ara, en què el govern espanyol intenta frenar la consulta per terra, mar i aire. “Allà es va actuar de manera violenta per tal de desbordar la decisió final perquè si no hagués estat així probablement Catalunya ara estaria reconeguda. Això hauria provocat un perjudici irreparable a l'espanyola, que es quedava automàticament sense equip. Ells temien aquella decisió com ara temen la decisió que prengui el poble català perquè si Catalunya acaba sent un estat propi buidarà de contingut en bona part Espanya, que tindrà un problema de gran magnitud i ells ho saben.”

Tibau també defensa la seva posició de no rebre els jugadors catalans de la selecció espanyola, campions en els últims cinc campionats del món tal com ha reclamat públicament l'ara exseleccionador Carles Feriche. “És molt fort que ho digui. No puc rebre una selecció espanyola a la Generalitat sense la federació catalana al costat. Havent-hi hagut el que hi ha hagut entre totes dues, un tracte violent per part de la primera en aquell moment, la catalana no està en disposició de fer un homenatge a l'espanyola. Si jo no tinc la catalana al costat no puc fer el reconeixement per molt catalans que sigui. Un altra cosa és que els feliciti personalment i ho he fet. La recepció l'han de fer a Madrid. Demanar que la fem aquí és demagògia.”

Tibau, que ara juga amb els veterans del FC Barcelona, està disposat a tornar a vestir la samarreta de la selecció si hi ha un partit d'homenatge a aquell equip campió del món a Macau. “M'han fet arribar que estan preparant alguna cosa i jo i el govern, és clar, estarem encantats de col·laborar.”

Respecte dels partits internacionals que la federació de futbol organitza en ple procés sobiranista Tibau es mostra comprensiu. “Ho decideix la federació i ara, en el moment en què estem, no podem renunciar a res perquè això seria vist com una derrota pels nostres adversaris.”