Són els meus segons Jocs. Els primers van ser una experiència molt maca i impressionant. Però nomes tenia 22 anys, molt jove encara, i més per a disciplines de velocitat. Em va anar bé i en vaig sortir content. Em van donar la motivació per continuar-me entrenant i continuar lluitant. Ara arribem a Sotxi en un moment de crisi. Si hi ha retallades en educació i sanitat, a l'esport també li toca. L'esquí és un esport que costa de fer veure, però hem anat tirant endavant i lluitant per tenir els millors entrenaments possibles i arribar als Jocs al cent per cent.

A principi de temporada tot va ser molt difícil, no sabíem si hi hauríem de posar diners. En vaig parlar amb el meu pare i ens vam plantejar si valia la pena fer aquest pas, però al final la federació espanyola va poder trobar el pressupost lluitant molt. Gràcies a això hem pogut tirar tot el programa endavant.

Hem treballat molt des del maig. Hauria estat molt important que Barcelona es presentés als Jocs del 2022. Això hauria ajudat, però hem de continuar endavant.

Vaig tenir uns petits problemes personals. No em trobava prou bé de cap. Vaig tornar a casa i això em va anar bé per agafar forces. Tinc la sort de tenir un esperit molt guanyador, no m'agrada perdre en res, mai. I no volia anar als Jocs només per participar-hi. S'hi ha d'anar si un està físicament i psicològica al cent per cent. I a mi em faltava creure-m'ho. He estat uns dies a casa parlant amb la família i els amics i m'ha anat bé per tirar endavant i lluitar per arribar a Sotxi al cent per cent mentalment.

No, ens entrenem molt a fora i és complicat. A poc a poc es va notant. I veus que cada cop som menys en l'equip. A més, aquest ha estat un any de molts canvis. Tinc esquís, entrenador i preparador d'esquís (skiman) nous. I a tot canvi costa acostumar-s'hi.

Només penso a fer-ho tan bé com pugui. I esperem que tinguem sort, que també compta, que la neu ens ajudi i el temps hi acompanyi. Vull tornar a casa content de saber que ho he donat tot.

Que només són cada quatre anys i hi van els millors esportistes. Aquests dies tothom està pendent de tu. I, a més, els amics et poden veure per la tele. Això et dóna una motivació especial. Anar allà és un espectacle. És impressionant veure-ho i viure-ho. La vida a la vila olímpica és molt maca. S'ajunta gent de diferents esports i això ho fa diferent. No és com una competició d'esquí normal.

Vull continuar, tot i que s'han de canviar algunes coses i millorar-ne d'altres. L'any que ve hi ha el mundial de Beaver Creek [Estats Units]. És un lloc molt maco i hi ha una pista que sempre m'ha agradat molt. És on he fet el millor resultat en copa del món [34è en el supergegant del 2010]. Sempre hi he volgut arribar i això em dóna motivació. I espero que els Jocs em serveixin per carregar-me les piles. Si faig un bon resultat, m'omplirà d'energia.

Em vaig enfadar. Jo he viscut uns Jocs i sé que en el país on es fan es viu molt. Guanyaríem en infraestructures i en ajuts econòmics. Ajudaria a fer créixer el nostre esport.

No hi penso. Estic concentrat en les meves coses. Poden passar coses, com a tot arreu, però no pots anar-hi amb aquest neguit. Segur que als esportistes ens tindran molt protegits.