“Vull tornar a casa sabent que ho he donat tot”

Són els meus segons Jocs. Els pri­mers van ser una experiència molt maca i impres­si­o­nant. Però nomes tenia 22 anys, molt jove encara, i més per a dis­ci­pli­nes de velo­ci­tat. Em va anar bé i en vaig sor­tir con­tent. Em van donar la moti­vació per con­ti­nuar-me entre­nant i con­ti­nuar llui­tant. Ara arri­bem a Sotxi en un moment de crisi. Si hi ha reta­lla­des en edu­cació i sani­tat, a l'esport també li toca. L'esquí és un esport que costa de fer veure, però hem anat tirant enda­vant i llui­tant per tenir els millors entre­na­ments pos­si­bles i arri­bar als Jocs al cent per cent.

A prin­cipi de tem­po­rada tot va ser molt difícil, no sabíem si hi hauríem de posar diners. En vaig par­lar amb el meu pare i ens vam plan­te­jar si valia la pena fer aquest pas, però al final la fede­ració espa­nyola va poder tro­bar el pres­su­post llui­tant molt. Gràcies a això hem pogut tirar tot el pro­grama enda­vant.

Hem tre­ba­llat molt des del maig. Hau­ria estat molt impor­tant que Bar­ce­lona es pre­sentés als Jocs del 2022. Això hau­ria aju­dat, però hem de con­ti­nuar enda­vant.

Vaig tenir uns petits pro­ble­mes per­so­nals. No em tro­bava prou bé de cap. Vaig tor­nar a casa i això em va anar bé per aga­far for­ces. Tinc la sort de tenir un espe­rit molt gua­nya­dor, no m'agrada per­dre en res, mai. I no volia anar als Jocs només per par­ti­ci­par-hi. S'hi ha d'anar si un està física­ment i psi­cològica al cent per cent. I a mi em fal­tava creure-m'ho. He estat uns dies a casa par­lant amb la família i els amics i m'ha anat bé per tirar enda­vant i llui­tar per arri­bar a Sotxi al cent per cent men­tal­ment.

No, ens entre­nem molt a fora i és com­pli­cat. A poc a poc es va notant. I veus que cada cop som menys en l'equip. A més, aquest ha estat un any de molts can­vis. Tinc esquís, entre­na­dor i pre­pa­ra­dor d'esquís (ski­man) nous. I a tot canvi costa acos­tu­mar-s'hi.

Només penso a fer-ho tan bé com pugui. I espe­rem que tin­guem sort, que també compta, que la neu ens ajudi i el temps hi acom­pa­nyi. Vull tor­nar a casa con­tent de saber que ho he donat tot.

Que només són cada qua­tre anys i hi van els millors espor­tis­tes. Aquests dies tot­hom està pen­dent de tu. I, a més, els amics et poden veure per la tele. Això et dóna una moti­vació espe­cial. Anar allà és un espec­ta­cle. És impres­si­o­nant veure-ho i viure-ho. La vida a la vila olímpica és molt maca. S'ajunta gent de dife­rents esports i això ho fa dife­rent. No és com una com­pe­tició d'esquí nor­mal.

Vull con­ti­nuar, tot i que s'han de can­viar algu­nes coses i millo­rar-ne d'altres. L'any que ve hi ha el mun­dial de Bea­ver Creek [Estats Units]. És un lloc molt maco i hi ha una pista que sem­pre m'ha agra­dat molt. És on he fet el millor resul­tat en copa del món [34è en el super­ge­gant del 2010]. Sem­pre hi he vol­gut arri­bar i això em dóna moti­vació. I espero que els Jocs em ser­vei­xin per car­re­gar-me les piles. Si faig un bon resul­tat, m'omplirà d'ener­gia.

Em vaig enfa­dar. Jo he vis­cut uns Jocs i sé que en el país on es fan es viu molt. Gua­nyaríem en infra­es­truc­tu­res i en ajuts econòmics. Aju­da­ria a fer créixer el nos­tre esport.

No hi penso. Estic con­cen­trat en les meves coses. Poden pas­sar coses, com a tot arreu, però no pots anar-hi amb aquest neguit. Segur que als espor­tis­tes ens tin­dran molt pro­te­gits.