Sang i or

Mar­tin Four­cade va girar-se cap a la tri­buna i va aixe­car el polze enlaire. Aca­bava de superar l'última estació de tir de la prova de per­se­cució sense cap error i sabia que la victòria ja no se li podia esca­par. Li que­dava una última volta al cir­cuit de 2,5 quilòmetres per cer­ti­fi­car la que seria la seva pri­mera meda­lla d'or en uns Jocs Olímpics –a Van­cou­ver va acon­se­guir la plata en la sor­tida en massa–. Només una cai­guda en un revolt molt tan­cat en bai­xada, on molts biat­le­tes van mos­se­gar la neu, el podia apar­tar de la victòria. I no va fallar. Four­cade va cre­uar la meta en el pri­mer lloc, amb més de 14 segons d'avan­tatge res­pecte del txec Ondrej Mora­vec, que va asso­lir la plata.

El de la Lla­guna va con­fir­mar la seva con­dició de millor biat­leta del moment i, també, que és la prin­ci­pal espe­rança de la dele­gació fran­cesa en aquests Jocs. Dis­sabte havia fallat en la prova esprint –va ser sisè–, però ahir va tenir sota con­trol gai­rebé tota la cursa. Ara li que­den dues pro­ves indi­vi­du­als i dues de relleus per con­ver­tir-se en un dels reis d'aquesta edició dels Jocs.

Els resul­tats i les diferències de temps en la cursa esprint havien con­fi­gu­rat l'ordre de sor­tida de la per­se­cució. El nord-català ho va fer en el sisè lloc, 12,4 segons després que el noruec Ole Einar Bjo­er­da­len, que dis­sabte va gua­nyar i va igua­lar el rècord de dotze meda­lles en els Jocs d'hivern del seu com­pa­tri­ota Bjorn Daeh­lie. Four­cade pre­nia el lide­ratge abans de la pri­mera estació de tir, però el noruec el recu­pe­rava tot just després perquè va ser més ràpid a com­ple­tar-la. Només de començar la segona volta Four­cade ata­cava de nou i es tor­nava a situar pri­mer, posició que ja no va aban­do­nar. Ni tan sols quan va fer la seva única errada en la ter­cera estació de tir –cada tir fallat obliga a fer una volta extra a un cir­cuit de 150 m–. Superar en blanc la quarta ja gai­rebé li va garan­tir la victòria.

El seu com­pany de dele­gació, Jean Gui­llaume Bea­trix, va aca­bar ter­cer i va pren­dre la tret­zena meda­lla olímpica a Bjo­ern­da­len, que va cre­uar la meta només un segon després, com a quart clas­si­fi­cat. El germà gran de Mar­tin, Simon Four­cade, va fer una bona remun­tada des de la 36a posició i va aca­bar divuitè.

A la grada hi havia el pare dels dos ger­mans, Mar­cel Four­cade, que duia una mitja de coll amb els colors de la senyera. Fa només unes set­ma­nes expli­cava a aquest diari els sen­ti­ments dels seus fills: “Els dos ger­mans defen­sa­ran els colors de França, però al dar­rere hi por­ten tota una nació. En Mar­tin és cons­ci­ent que vol por­tar els colors cata­lans al nivell més alt.” En una prova recent de la copa del món, més de 200 afi­ci­o­nats de la Cata­lu­nya del Nord es van des­plaçar als Alps per seguir la com­pe­tició dels dos ger­mans. I ho feien amb senye­res, algu­nes de les quals duien el lema amb el qual s'anima la USAP de Per­pinyà, sang i or, que fa referència als colors de la senyera.

A l'Alta Cer­da­nya i al Cap­cir l'expec­tació és màxima, fins al punt que el club de fans de Mar­tin Four­cade es reu­neix per veure cada prova al res­tau­rant Les Aire­lles, al peu de les pis­tes de l'estació d'esquí de Font-romeu.