Va arribar a misses dites provinent de la Serie A-1 italiana amb expectatives i glamur, i ha estat un dels factors clau de la metamorfosi de l'Unicaja Almeria, un històric del voleibol estatal que diumenge va reconquerir la copa contra l'Ushuaia Eivissa en una final inesperada (0-3) per l'absència del CAI Terol. El gran favorit buscava el quart títol seguit, però els andalusos li van barrar el pas en la semifinal (1-3).

L'internacional Dani Rocamora (Sabadell, 1988) ha estat capaç de canalitzar la seva desmesurada potència natural, és un armari de 2m03, i convertir-se en un dels millors oposats de la superlliga. Es va iniciar al CN Sabadell, va jugar també al CV Roca, va formar part del programa ARC de la federació catalana i, més tard, va estar concentrat a Palència amb l'equip estatal júnior. En aquesta etapa, va recalar al Sant Pere i Sant Pau de Tarragona i va guanyar el títol estatal juvenil el 2005, precisament a Guadalajara, el seu escenari talismà, on diumenge va alçar la copa. Despuntava i de seguida el van clissar a l'Unicaja, el gran dominador de la dècada dels noranta. El van incloure en la llista de joves que es foguejaven al segon equip en la divisió de plata. El CAI Terol, però, en va esprémer els fruits tot seguit. Va guanyar la supercopa del 2009 i la lliga 2009/10. A Sòria, la seva següent estació d'un camí vertiginós es va acabar de fer com a jugador assumint un rol primer compartit amb Iban Pérez –el millor jugador català de la història en la seva posició– i, més tard, més preponderant. Va ser designat MVP de la lliga regular 2011/12 i va jugar la final de copa. L'efervescència li va obrir les portes del voleibol europeu. L'aventura italiana va ser prou fructífera. Amb el Tonno Callipo va jugar el play-off pel títol l'any passat, amb 29 partits jugats. Va encetar aquest curs sense equip després de negociar amb un club alemany que es va retirar, i per això va retornar a l'Unicaja en la cinquena jornada quan l'equip era novè. Ara és segon i campió de copa.