El biatleta de la Llaguna Martin Fourcade, millor esportista català en els Jocs Olímpics de Sotxi, ha tornat a ser protagonista aquesta setmana, però aquesta vegada fora de la muntanya, i sense voler-ho. Els seus triomfs olímpics no han caigut bé als partits unionistes del Parlament de Catalunya, el PP i Ciutadans, que han intentat descatalanitzar-lo públicament.

Divendres, els diputats Jordi Cañas i Marisa Xandri van aprofitar una comissió de control en la Corporació de Ràdio i Televisió per criticar que TV3 parlés del medallista com un esportista nord-català. Segons ells, això era una mostra més de l'obsessió de la televisió pel “pancatalanisme”. El problema d'aquesta ridícula acusació, per no definir-la d'una altra manera, és que el mateix Fourcade, com molts mitjans de comunicació francesos, es defineix a si mateix com a català, sense que això signifiqui òbviament cap visió secessionista respecte de França.

Xandri, ignorant que el mateix pare de Fourcade –alcalde de la Llaguna– va reivindicar a El 9 Esportiu les arrels catalanes del seu fill, va mantenir el seu discurs apocalíptic: “Estic avergonyida, el seu deliri separatista és patètic i esperpèntic.” De res va servir que el director de TV3, Eugeni Sallent, li expliqués que la televisió sempre ha prestat una especial atenció als esportistes units al país per la llengua, el territori o les tradicions. Cañas, de fet, va tornar a recordar l'“escàndol” que suposa la configuració dels mapes del temps, que continuen anant més enllà dels límits geogràfics del Principat, fet que, segons, ell continua sent un símbol del “pancatalanisme” de TV3.

La mala intenció de Cañas i Xandri els va impedir, fins i tot, visitar la pàgina oficial del biatleta, en què es recorda que el seu “petit racó de paradís és Catalunya: de Perpinyà a Font-romeu”. El diari L'Indepéndant, el que té més seguiment al departament dels Pirineus Orientals, ha definit sempre Fourcade, com fa amb els equips de rugbi de Perpinyà de la USAP i els Dragons, com a català. També se l'ha vist, tant a ell com als seus seguidors, lluir la senyera en alguna de les proves de la copa del món. Cañas i Xandri van exigir a Sallent que TV3 tracti Fourcade com a francès. El problema és que ser francès no ha estat mai incompatible amb ser català des que Felip IV va signar el tractat dels Pirineus (1659) sense consultar les Corts Catalanes.

A Sotxi Fourcade va guanyar la medalla d'or en les proves de persecució i en la cursa dels 20 km, i la plata en la sortida massiva del 15 km. En els Jocs de Vancouver Fourcade ja havia obtingut una medalla de plata.