LAIA SANZ
PILOT DE TRIAL I DE RAIDS
“Ser dona et tanca més portes que no te n'obre”
“Si fos un noi, tindria força més tranquil·litat”
“Ara es veu més normal que una nena vulgui competir en moto que quan jo era petita”
És bàsic donar el mateix valor a un títol masculí que a un de femení. No tenen la mateixa cobertura dels mitjans
És un fenomen global, la dona que ha fet millors resultats en el Dakar al manillar d'una moto i un mirall per a qui treballa per la igualtat d'oportunitats de la dona en l'esport. A dotze dies de la inauguració de la segona Jornada de l'Esport Femení (el diumenge 9 de març, a Girona), Laia Sanz sosté, des de la seva condició de número 1 del món en trial i raids, que el gènere continua sent un impediment important a l'hora de practicar el motociclisme. “Hi ha masclisme, no tenim les mateixes oportunitats que els nois”, explica, a mode d'introducció.
No és una bona estratègia de màrqueting tenir una pilot tan competitiva?
Sí, jo ho crec i molta gent també, però fes-ho entendre a les marques de motos. Els costa de veure.
Cada cop es veuen menys dones en moto al Dakar.
És que és molt car i sent dona costa més trobar suport per anar-hi. I és molt dur, i això espanta més les noies que els nois. A Àfrica era una mica diferent, però a Amèrica està sent cada vegada més tècnic, més complet.
De menuda, quins eren els seus referents esportius?
Dougie Lampkin [campió del món de trial set cops a l'aire lliure i cinc sota sostre entre el 1997 i el 2003]. Quan començava en el trial ell guanyava i m'agradava molt. Després vaig compartir equip amb ell. M'agraden els esportistes que arriben lluny però que són bones persones, senzills. I Dougie és un gentleman. Quan el vaig conèixer encara el vaig admirar més.
Cap referent femení?
Sempre vaig tenir admiració per Michèle Mouton [l'única dona que ha guanyat ral·lis del mundial (4 entre el 1981 i el 1982)].
Parlava de desigualtat d'oportunitats, però, en el seu cas i al seu nivell, ser dona no li ha obert cap porta?
Sí, també me n'ha obert. Pel fet de ser dona, surts més als mitjans i algun patrocinador ho ha vist. Però has de ser la número 1 i fer-te un fart de guanyar coses; si es tractés d'un noi, estaria força més tranquil. En definitiva, t'obre alguna porta però te'n tanca més que no te n'obre.
Quan està davant un auditori jove, qui s'interessa més per vostè, nois o noies?
No t'ho sabria dir, però sí que tinc un imant per als nens petits. M'agraden molt i deu ser que ho noten. Però pel que em preguntaves, no hi veig diferència. És clar, si és una noia a qui agraden les motos, et té com un ídol.
Encara funcionen els estereotips que marquen una nena que corre amb moto o un nen a qui no agrada la pilota?
Menys que quan jo era petita, ara es veu més normal que una nena vulgui competir en moto.
La política correcta per afavorir la igualtat d'oportunitats en l'esport seria...
És difícil. Primer, que hi hagués la mateixa cobertura dels mitjans. No es dóna el mateix valor a una lliga de futbol masculina que a una de femenina. Passa com amb les empreses. Una noia no té el mateix contracte amb una marca que un noi, ni les mateixes ajudes. És bàsic donar el mateix valor a un títol masculí que a un de femení.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.