Purito eclipsa Contador i Froome

Un diu­menge gris i plujós és un mal com­pany de viatge per al ciclista. Ner­vis afe­gits per a Joa­quim Rodríguez, que ha vist com la victòria se li ha esvaït massa sovint en l'últim sos­pir. Fuente Dé, Florència, Milà... Però el tos­sut menut vallesà està entes­tat a dei­xar aquests capítols com els com­ple­ments per­fec­tes d'una excel·lent car­rera espor­tiva. Enguany ata­carà de nou el Giro, i la Vuelta, i Lieja i...

Ahir, encara que el diu­menge fos gris i plujós i l'asfalt estigués mullat i fos perillós, la sort no el va esqui­var. Purito va com­ple­tar una set­mana per­fecta, i a Montjuïc, per a ell i els seus com­panys del Katuixa, hi va lluir el sol, res­plen­dent. El català va poder pujar al graó més alt del podi i cele­brar un tri­omf impor­tant, perquè es tracta d'una cursa del cir­cuit mun­dial i, sobre­tot, perquè a la car­re­tera va coin­ci­dir amb dos dels millors espe­ci­a­lis­tes en pro­ves per eta­pes: l'últim ven­ce­dor del Tour de França, el britànic Chris Fro­ome (Sky), que es va haver de con­for­mar amb la sisena posició, i l'aspi­rant a suc­ceir-lo a París, l'espa­nyol Alberto Con­ta­dor (Tinkoff-Saxo), que, tot i pro­var-ho, no va poder des­ban­car el vallesà i va aca­bar segon. A més, a la sor­tida de Cale­lla hi havia dos joves talen­to­sos: el nord-ame­ricà Tejay van Gar­de­ren (BMC), ter­cer, i el colombià Nairo Quin­tana (Movis­tar), cinquè.

Tots ple­gats han hagut de sucum­bir a la des­tresa, l'explo­si­vi­tat i la for­ta­lesa de Purito, que va ata­car en la ter­cera etapa a La Molina, on va esgar­ra­par cinc segons a Con­ta­dor, que va saber defen­sar en l'etapa reina amb final a Vall­ter 2000 –només va per­dre un segon amb el madri­leny–, i els tres dies següents.

Ahir va superar l'últim obs­ta­cle: Bar­ce­lona-Bar­ce­lona, amb vuit pas­sos pel cir­cuit de Montjuïc, que es va reta­llar lleu­ge­ra­ment per evi­tar cir­cu­lar per un revolt perillós a causa de l'aigua que se li va acu­mu­lar. Purito, bon conei­xe­dor del traçat i ben escu­dat per uns com­panys que han demos­trat que estan a l'altura del cap de files, no es va des­pis­tar. Va con­tro­lar l'etapa. I, quan Con­ta­dor va com­plir les expec­ta­ti­ves i el va pro­var, va res­pon­dre. Va ser en dues oca­si­ons en els últims tres quilòmetres. La resta de rivals es van con­for­mar amb el que havien obtin­gut fins a les por­tes de Bar­ce­lona i no van pren­dre ris­cos. Fro­ome en va tenir prou amb l'ensurt de caure a terra a l'altura del Prat, en una cai­guda en què es van veure impli­cats més cor­re­dors, però que no va com­por­tar més con­seqüències. El britànic es va incor­po­rar al pilot i va cre­uar la línia de meta sense pro­ble­mes. A la sor­tida ja havia dei­xat clar que renun­ci­ava a llui­tar per la victòria, que en tenia prou amb les bones sen­sa­ci­ons que havia notat i que es con­ver­ti­ria en un espec­ta­dor de luxe del desen­llaç.