L'escriptor i poeta Charles Bukowski acostumava a definir la vida amb una sola paraula: problemes. “Què en traiem de bo de tant pensar? Només problemes”, repetia àcidament. Si la reflexió del lletraferit i bevedor era encertada o esbiaixada ho deixem per a un altre dia. Però una cosa és clara: superar els problemes és la clau de volta de tot plegat. Tant en la vida com en l'esport.

La semifinal entre el Barça i el Flensburg, sobre el paper de clar color blaugrana, s'escriu també des d'aquesta perspectiva. L'equip que sigui capaç d'imposar la defensa (amb l'ajut de la porteria) és el que tindrà més números d'aconseguir la victòria. Defensar per generar problemes al rival. Fer-lo entrar en dubtes, obligar-lo a pensar i a retocar el pla establert. Si el Barça s'expressa des del que és habitual (6:0), enfortirà el propi guió i tindrà més possibilitats de córrer. Defensar per poder córrer.

Tant a l'equip de Xavi Pascual com al de Ljubomir Vranjes els agrada un joc ràpid. I per poder-lo posar en pràctica és imprescindible no encaixar gaires gols. Sense defensa no hi ha contraatac. I Karabatic, Tomàs i companyia tenen molt clar com aturar el perill del Flensburg.

Primer de tot, ofegar el joc sense pilota dels alemanys. El Flensburg respira a través de la mobilitat, d'atacar els espais. D'empènyer l'acció perquè, quan arribi la pilota, el receptor ja estigui en predisposició de finalitzar. Per això és essencial conquerir els duels individuals i no regalar ajudes defensives. I en segon lloc, aconseguir marcar el tempo. Desbordar Mogensen, el central i termòmetre rival. Si el danès no batega al ritme que vol, el seu equip tindrà problemes. I Bukowski, mirant, somriurà: “Problemes, ja us ho deia jo...”