Repàs d'anys d'èxit

Jordi Torras ha estat vital en l'auge de la secció de futbol sala del Barça. Una peça clau en la gran època de l'entitat. “El moment de més felicitat és la consecució de la UEFA Futsal Cup de Lleida”, recordava el capità, que va destacar com els millors instants “aquells en els quals els títols estan en joc, la pressió és molt alta i tothom empeny en la mateixa direcció”. Però, dins d'una etapa de quatre anys, també hi ha taques negres, i la lesió del seu company Ari Santos els va colpejar de manera cruel: “La seva cara i la dels meus companys eren la viva imatge del dolor. Allò ens va demostrar que, més que un equip, som una família, i ens va unir encara més.”

Torras va agrair al club tota la seva tasca en un projecte tan engrescador com el que li van plantejar des de l'inici. Va recalcar el suport vital del públic i, molt concretament, dels Dracs, el grup d'animació del Palau Blaugrana. “Sense tota la gent que omple el pavelló, la nostra feina no serviria de res”, va dir Torras. Finalment, el capità blaugrana va destacar el grup amb el qual ha compartit vestidor en els últims anys i el cos tècnic que l'ha acompanyat en el trajecte. “Ells m'han ensenyat a ser millor jugador i millor persona”, deia agraït el 3 del Barça Alusport.

I ara, què?

Torras no va revelar el seu destí, però va assegurar que el seu futur era lluny del territori espanyol. “Em veig dos anys més jugant a alt nivell, però quan pengi les botes no descarto tornar a vincular-me amb el club”, concloïa Torras, deixant obertes les portes a un retorn.