Independentment dels resultats
Set estats que no eren independents fa 25 anys han pujat al podi en Jocs Olímpics, mundials i europeus en esports d'equip
Els estats dels quals formaven part han aconseguit mantenir un bon nivell tot i la pèrdua d'esportistes
Croàcia, Eslovènia, Montenegro, Eslovàquia, Lituània, Ucraïna i Bielorússia. Cap d'aquests sets estats no era independent quan la caiguda del mur de Berlín –a la tardor en farà 25 anys– va accelerar un procés polític que va acabar amb la descomposició de la Unió Soviètica, Iugoslàvia i Txecoslovàquia i el trencament d'unes fronteres a l'Europa de l'est que es mantenien des de la fi de la Segona Guerra Mundial i que semblaven inalterables. Croàcia, Eslovènia, Montenegro, Eslovàquia, Lituània, Ucraïna i Bielorússia. Totes aquestes nacions, ara ja estats independents, han aconseguit que alguna de les seves seleccions hagi pujat a un podi olímpic, mundial o europeu en algun esport d'equip en les dues darreres dècades.
La URSS i Iugoslàvia eren dues grans potències en esports d'equip i Txecoslovàquia ho era en menor grau. El seu esclat i l'aparició de noves repúbliques van alterar substancialment el mapa esportiu europeu. Rússia, la nova Iugoslàvia primer i Sèrbia després i la República Txeca van mantenir l'herència d'aquells estats mare que van desaparèixer, però les nacions que es van independitzar van mostrar al món que tenien moltes coses a dir en l'esport. Els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 van veure com Croàcia i Lituània –plata i bronze en bàsquet– deixaven clar a tothom que en aquells grans equips de bàsquet de Iugoslàvia i de la URSS hi havia jugadors de diverses nacions.
Aquelles medalles no van ser només el resultat de la inèrcia d'uns jugadors que ja havien triomfat amb la samarreta blava iugoslava o la vermella soviètica. No per canviar de samarreta els jugadors havien de perdre la seva qualitat. És veritat que el bàsquet croat no puja a cap gran podi des del 1995, però sí que ho han fet les seleccions croates d'handbol, waterpolo, futbol i voleibol. I el bàsquet lituà ha pujat nou cops a un gran podi internacional –tres cops en els Jocs Olímpics, un en el mundial i cinc en els europeus– entre el 1992 i el 2013. Lituània només ha pujat als podis internacionals en bàsquet.
Les noves generacions, doncs, han mantingut el nivell esportiu de les noves repúbliques independents. I les noves generacions també han mantingut el nivell dels estats hereus d'aquells que van desaparèixer. Difícilment Rússia arribarà a tenir l'hegemonia de la URSS –26 títols olímpics, 48 de mundials i 91 d'europeus en esports d'equip entre el 1947 i el 1991–, però ja acumula 28 ors, 30 plates i 38 bronzes en grans campionats en esports d'equip. Iugoslàvia/Sèrbia acumula 15 ors, 16 plates i 14 bronzes i la República Txeca, 8 ors, 6 plates i 13 bronzes. Cap de les noves repúbliques acumula un botí superior al de les repúbliques originàries.
Esports olímpics
En el gràfic de les planes següents hi ha el recull dels podis que les seleccions dels estats sorgits del canvi de fronteres iniciat fa 25 anys han aconseguit en els esports d'equip en els Jocs Olímpics, els campionats del món i els campionats d'Europa, tant en homes com en dones, des del 1992. Per tal de delimitar l'estudi s'han tingut només en compte els esports d'equip que han format part del programa olímpic oficial des del 1992 fins al 2012. No s'ha tingut en compte, doncs, l'hoquei sobre patins –esport d'exhibició a Barcelona–, ni el rugbi, el criquet, el corfbol, l'hoquei sala i el netbol. També és veritat que haver afegit aquests esports tampoc hauria alterat gaire els resultats, ja que no es tracta d'esports en què els països de l'Europa de l'est fossin precisament potències.
Ja ha quedat dit unes línies més amunt que Rússia, Iugoslàvia/Sèrbia i la República Txeca han estat campiones olímpiques, mundials o europees en esports d'equip en aquests dues darreres dècades. I dels nous estats, Croàcia ha estat campiona olímpica, mundial i europea; Eslovàquia campiona mundial i Lituània, Montenegro i Ucraïna, campiones d'Europa. Eslovènia –un bronze europeu en handbol masculí– i Bielorússia –un bronze europeu en bàsquet femení– han pujat al podi, però no al graó més alt. Croàcia ha guanyat 6 ors, 12 plates i 12 bronzes en cinc esports –handbol, waterpolo, bàsquet, futbol i voleibol–. Eslovàquia, 1 or, 3 plates i bronzes en dos esports –hoquei sobre gel i bàsquet–. Montenegro, 2 ors i 3 plates en dos esports –waterpolo i handbol– i Ucraïna, 1 or, 1 plata i 2 bronzes en tres esports –bàsquet, handbol i voleibol.
En el gràfic només s'han inclòs els podis de les noves repúbliques, però Letònia, Estònia i Geòrgia, en el cas de les repúbliques de l'òrbita soviètica, i Bòsnia i Macedònia, de la iugoslava, han classificat alguna de les seves seleccions en els grans campionats. La de futbol de Bòsnia, sense anar més lluny, s'estrenarà en un mundial de futbol d'aquí a uns dies al Brasil.
Independent dels resultats que hagin aconseguit en els diversos campionats, els esportistes de totes aquestes nacions han pogut participar representant els seus colors, no els del veí. Sembla clar que un equip de bàsquet amb jugadors russos, lituans, letons i ucraïnesos seria millor, en teoria, que la selecció de Rússia o de Lituània i que un equip de waterpolo amb serbis, croats i montenegrins no tindria, segurament rival i que els txecs i els eslovacs junts serien millors en hoquei sobre gel, però per la mateixa regla de tres, una selecció ibèrica de futbol seria millor que l'espanyola o la portuguesa per separat i que una selecció del Benelux milloraria les d'Holanda i Bèlgica, però a ningú se li acudeix plantejar aquesta mena d'unions. La teoria de la unitat, esgrimida sempre pels dirigents esportius, i no esportius, espanyols, queda esmicolada pels resultats. Les seleccions de Rússia, Iugoslàvia/Sèrbia, i la República Txeca no guanyen sempre les seleccions que es van independitzar. Políticament, fa anys que són iguals. Esportivament, és cada campionat el que marca la jerarquia.
Que més de vint anys després de la separació les seleccions de Croàcia, Sèrbia i Eslovènia es trobin sovint en els partits decisius dels campionats d'handbol, i que Lituània i Rússia ho facin en els de bàsquet, i Eslovàquia i la República Txeca en els d'hoquei sobre gel demostra que es tracta d'esports que es practicaven de manera més o menys homogènia en els diversos territoris dels antics estats. Dit d'una altra manera, hi havia pocs casos de parasitisme esportiu com de l'Estat espanyol en l'hoquei sobre patins, i en waterpolo i hoquei sobre herba, en menor grau. Després, la cosa va per generacions i si els jugadors són més o menys bons, guanyes o no guanyes. Si no hi ha jugadors, ni tan sols pots participar-hi.
13 nous de 24
El campionat d'Europa de bàsquet masculí que es va jugar l'estiu passat a Eslovènia exemplifica la nova geografia esportiva sorgida dues dècades enrere. Dels 24 equips participants, 13 representaven estats que no existien com a tals quan va caure el mur de Berlín: Rússia hi era, però també Lituània, Ucraïna, Letònia i Georgia. Al costat de Sèrbia hi van jugar Croàcia, Eslovènia, Bòsnia, Montenegro i Macedònia. La República Txeca i Alemanya també hi van participar. I en l'europeu d'handbol d'aquest any, entre els 16 participants hi havia Rússia, Bielorússia, Croàcia, Sèrbia, Macedònia, Montenegro i la República Txeca.
El mundial de futbol del 1990 que es va jugar a Itàlia va comptar amb les seleccions de la República Federal Alemanya, la URSS, Iugoslàvia i Txecoslovàquia. Va ser l'última aparició d'aquestes seleccions en la copa del món. Quatre anys després, als Estats Units, hi van participar l'Alemanya unificada –present en tots els mundials des de llavors– i Rússia, hereva de la URSS, i que també ha estat en els mundials del 2002 i ara al Brasil. Des de llavors, set seleccions sorgides del moviment de fronteres a l'Europa de l'est s'han classificat per jugar la màxima competició mundial de futbol. Croàcia s'hi va estrenar el 1998, amb un tercer lloc, i ha repetit el 2002, el 2006 i ara, el 2014. La nova Iugoslàvia va competir el 1998, el 2006, com a Sèrbia-Montenegro i el 2010 com a Sèrbia. Eslovènia va aparèixer el 2002 i va repetir el 2010. Ucraïna va jugar el mundial del 2006, el mateix en què es va estrenar la nova República Txeca i Eslovàquia va debutar en el mundial del 2010. Bòsnia ho farà al Brasil.
JOCS DE BARCELONA
La plata croata i el bronze de Lituània en bàsquet obren la nova viaEUROPEU BÀSQUET
13 de les 24 seleccions de l'europeu del 2013 no existien fa 25 anysMUNDIAL FUTBOL
Croàcia, Ucraïna, Eslovènia, Eslovàquia i ara Bòsnia hi han participatCROÀCIA
LITUÀNIA
MONTENEGRO
La part i el tot s'acaben retrobant
La part no es pot enfrontar amb el tot. Mentre va durar la lluita pel reconeixement de les seleccions catalanes, aquest era el gran argument en contra. Catalunya no pot jugar contra Espanya perquè en forma part. Amb la independència, les coses canvien i els partits entre el que era part i tot sovintegen si les seleccions són capaces de mantenir el seu nivell. Montenegro va guanyar l'europeu de waterpolo del 2008 –dos anys després de la separació de Sèrbia– derrotant la selecció de Sèrbia en la final. Lituània va conquerir el bronze olímpic de bàsquet en els Jocs del 1992 derrotant el que quedava de la URSS –equip unificat de la Comunitat d'Estats Independents (CIS)– en la lluita pel tercer lloc. La selecció femenina d'Ucraïna de bàsquet va ser campiona d'Europa el 1995, després de deixar enrere Rússia en les semifinals. La selecció de Croàcia va ser campiona mundial de waterpolo el 2007 i d'Europa el 2010 després de desfer-se de Sèrbia en les semifinals en les dues ocasions. La selecció de Sèrbia va guanyar els mundials de waterpolo dels anys 2005 i 2009 després d'haver eliminat la selecció croata en les semifinals. En el mundial d'hoquei sobre gel del 2000,
la República Txeca va guanyar l'or derrotant Eslovàquia en la final. Els eslovacs es van agafar la revenja en el mundial del 2003 i van derrotar els txecs en el matx per la medalla de bronze.