Esports olímpics

En el gràfic de les planes següents hi ha el recull dels podis que les seleccions dels estats sorgits del canvi de fronteres iniciat fa 25 anys han aconseguit en els esports d'equip en els Jocs Olímpics, els campionats del món i els campionats d'Europa, tant en homes com en dones, des del 1992. Per tal de delimitar l'estudi s'han tingut només en compte els esports d'equip que han format part del programa olímpic oficial des del 1992 fins al 2012. No s'ha tingut en compte, doncs, l'hoquei sobre patins –esport d'exhibició a Barcelona–, ni el rugbi, el criquet, el corfbol, l'hoquei sala i el netbol. També és veritat que haver afegit aquests esports tampoc hauria alterat gaire els resultats, ja que no es tracta d'esports en què els països de l'Europa de l'est fossin precisament potències.

Ja ha quedat dit unes línies més amunt que Rússia, Iugoslàvia/Sèrbia i la República Txeca han estat campiones olímpiques, mundials o europees en esports d'equip en aquests dues darreres dècades. I dels nous estats, Croàcia ha estat campiona olímpica, mundial i europea; Eslovàquia campiona mundial i Lituània, Montenegro i Ucraïna, campiones d'Europa. Eslovènia –un bronze europeu en handbol masculí– i Bielorússia –un bronze europeu en bàsquet femení– han pujat al podi, però no al graó més alt. Croàcia ha guanyat 6 ors, 12 plates i 12 bronzes en cinc esports –handbol, waterpolo, bàsquet, futbol i voleibol–. Eslovàquia, 1 or, 3 plates i bronzes en dos esports –hoquei sobre gel i bàsquet–. Montenegro, 2 ors i 3 plates en dos esports –waterpolo i handbol– i Ucraïna, 1 or, 1 plata i 2 bronzes en tres esports –bàsquet, handbol i voleibol.

En el gràfic només s'han inclòs els podis de les noves repúbliques, però Letònia, Estònia i Geòrgia, en el cas de les repúbliques de l'òrbita soviètica, i Bòsnia i Macedònia, de la iugoslava, han classificat alguna de les seves seleccions en els grans campionats. La de futbol de Bòsnia, sense anar més lluny, s'estrenarà en un mundial de futbol d'aquí a uns dies al Brasil.

Independent dels resultats que hagin aconseguit en els diversos campionats, els esportistes de totes aquestes nacions han pogut participar representant els seus colors, no els del veí. Sembla clar que un equip de bàsquet amb jugadors russos, lituans, letons i ucraïnesos seria millor, en teoria, que la selecció de Rússia o de Lituània i que un equip de waterpolo amb serbis, croats i montenegrins no tindria, segurament rival i que els txecs i els eslovacs junts serien millors en hoquei sobre gel, però per la mateixa regla de tres, una selecció ibèrica de futbol seria millor que l'espanyola o la portuguesa per separat i que una selecció del Benelux milloraria les d'Holanda i Bèlgica, però a ningú se li acudeix plantejar aquesta mena d'unions. La teoria de la unitat, esgrimida sempre pels dirigents esportius, i no esportius, espanyols, queda esmicolada pels resultats. Les seleccions de Rússia, Iugoslàvia/Sèrbia, i la República Txeca no guanyen sempre les seleccions que es van independitzar. Políticament, fa anys que són iguals. Esportivament, és cada campionat el que marca la jerarquia.

Que més de vint anys després de la separació les seleccions de Croàcia, Sèrbia i Eslovènia es trobin sovint en els partits decisius dels campionats d'handbol, i que Lituània i Rússia ho facin en els de bàsquet, i Eslovàquia i la República Txeca en els d'hoquei sobre gel demostra que es tracta d'esports que es practicaven de manera més o menys homogènia en els diversos territoris dels antics estats. Dit d'una altra manera, hi havia pocs casos de parasitisme esportiu com de l'Estat espanyol en l'hoquei sobre patins, i en waterpolo i hoquei sobre herba, en menor grau. Després, la cosa va per generacions i si els jugadors són més o menys bons, guanyes o no guanyes. Si no hi ha jugadors, ni tan sols pots participar-hi.

13 nous de 24

El campionat d'Europa de bàsquet masculí que es va jugar l'estiu passat a Eslovènia exemplifica la nova geografia esportiva sorgida dues dècades enrere. Dels 24 equips participants, 13 representaven estats que no existien com a tals quan va caure el mur de Berlín: Rússia hi era, però també Lituània, Ucraïna, Letònia i Georgia. Al costat de Sèrbia hi van jugar Croàcia, Eslovènia, Bòsnia, Montenegro i Macedònia. La República Txeca i Alemanya també hi van participar. I en l'europeu d'handbol d'aquest any, entre els 16 participants hi havia Rússia, Bielorússia, Croàcia, Sèrbia, Macedònia, Montenegro i la República Txeca.

El mundial de futbol del 1990 que es va jugar a Itàlia va comptar amb les seleccions de la República Federal Alemanya, la URSS, Iugoslàvia i Txecoslovàquia. Va ser l'última aparició d'aquestes seleccions en la copa del món. Quatre anys després, als Estats Units, hi van participar l'Alemanya unificada –present en tots els mundials des de llavors– i Rússia, hereva de la URSS, i que també ha estat en els mundials del 2002 i ara al Brasil. Des de llavors, set seleccions sorgides del moviment de fronteres a l'Europa de l'est s'han classificat per jugar la màxima competició mundial de futbol. Croàcia s'hi va estrenar el 1998, amb un tercer lloc, i ha repetit el 2002, el 2006 i ara, el 2014. La nova Iugoslàvia va competir el 1998, el 2006, com a Sèrbia-Montenegro i el 2010 com a Sèrbia. Eslovènia va aparèixer el 2002 i va repetir el 2010. Ucraïna va jugar el mundial del 2006, el mateix en què es va estrenar la nova República Txeca i Eslovàquia va debutar en el mundial del 2010. Bòsnia ho farà al Brasil.