Un relleu sentit
El president de la UFEC s'acomiada de la presidència després de 17 anys en el càrrec i de 60 anys dedicats al món de l'esport
Gerard Esteva, que el substitueix, en lloa la figura i el llegat econòmic i de lideratge
David Moner (1933) es va acomiadar ahir públicament de la presidència de l'UFEC i va passar el relleu al seu successor, Gerard Esteva (1984), actual president de la federació de vela. L'acte va tenir lloc a la seu de l'entitat al centre de Barcelona, un dels principals testimonis del patrimoni que deixa Moner. En el seu sentit discurs de comiat, el president va recordar els seus “60 anys de dedicació a l'esport” i va lloar la seva pròpia capacitat de convertir els enemics en amics. En aquest sentit, va fer broma amb Josep Maldonado, antic secretari general de l'Esport i amb el qual havia tingut més d'una discussió: “Fins i tot ell m'ha trucat i m'ha dit que volia venir però que li ha estat impossible perquè està de viatge.”
Tots els membres del consell directiu de la UFEC van fer costat als dos presidents –al vell i al nou– així com bona part dels presidents de les 69 federacions de l'entitat, representants dels mitjans de comunicació i del FC Barcelona –Albert Soler i Carles Vilarrubí. Tot i que les eleccions a la presidència estaven previstes per al 2017, Moner va justificar que havia arribat l'hora del canvi: “Tenim una junta molt potent, hem fet molt bona feina en temps difícils i crec que és el moment idoni per donar pas Gerard Esteva, que ho farà molt bé.” També va admetre que en els últims anys l'esport ha canviat molt. “S'ha passat –va afegir– d'un cert romanticisme al professionalisme.” Una llarga ovació va posar punt final a la seva última intervenció com a president de l'entitat.
Durant la seva llarga trajectòria en l'esport, Moner va ser president de les federacions de rem i natació, però el seu gran llegat a l'esport del país serà la seva feina a la UFEC. Ho va resumir el seu successor, Esteva, en poques dades: “Quan ell va accedir a la presidència (1996) teníem un pressupost de 120.000 euros i el 95% dels ingressos provenien de subvencions, ara en tenim un de 10 milions i només el 5% provenen de subvencions.” El nou president, que ocuparà oficialment el càrrec l'1 de juliol, va considerar Moner el líder del projecte esportiu a Catalunya els últims anys i ho va fer recordant altres actius que havia deixat per a l'entitat, com la corredoria d'assegurances, les sis instal·lacions esportives que gestiona l'entitat i els serveis integrats per a diferents federacions. “És una caixa de sorpreses, perquè sempre té noves idees, nous projectes i més feina sobre la taula; no et deixarem marxar tan fàcilment”, va dir Esteva dirigint-se a Moner. El jove nou dirigent també va anunciar que divendres passat el consell directiu va aprovar a l'assemblea general nomenar David Moner president d'honor i atorgar-li la medalla d'or: “El millor homenatge que li podem fer és seguir treballant amb perseverança, il·lusió i unió per continuar fent gran l'esport català.”
El relleu a l'entitat arriba en un moment polític convuls a Catalunya. L'entitat s'ha mullat en aquests últims mesos a favor del dret a decidir –forma part del pacte pel dret a decidir– i treballa al costat dels clubs i el govern català perquè el PP faci enrere en el projecte de llei de llicència única, que deixaria les federacions gairebé sense autonomia financera. L'entitat també ha hagut de fer front, i de paraigües, a les pitjors retallades que s'han fet a les federacions en tota la història moderna. Les dificultats ha fet la unió encara més forta.
ELS PROTAGONISTES
El Comitè Olímpic Català ressuscitarà
David Moner també és el president del Comitè Olímpic Català (COC) des del 2007, quan la UFEC se'n va fer càrrec per activar-lo com a motor del reconeixement internacional. Des de llavors, però, els problemes legals amb el Comitè Olímpic Espanyol l'han mantingut fora de servei. Ara això tornarà a canviar. Un dels membres del consell directiu de la UFEC rellevarà Moner en la presidència del COC, que actuarà paral·lelament en temes de reivindicació nacional al costat de la nova UFEC de Gerard Esteva. Tot i que no es coneix encara qui serà el nou president del COC, sí que se sap que serà una persona que ha estat lligada a la lluita pel reconeixement de les seleccions catalanes.
L'actual COC es va fundar just abans dels Jocs Olímpics de Barcelona per reivindicar la participació de seleccions pròpies en la gran cita olímpica i negociar un futur ingrés al COI. El canvi de la carta olímpica el 1996 va frenar definitivament les aspiracions dels seus responsables.