Més esport

El repte de graduar-se

Transpyr. Cinquena edició de la cursa per etapes de referència a Europa, consistent a creuar els Pirineus en BTT, amb sortida a Roses i, aquest any, amb arribada a Hondarribia i en un dia menys

Un nus a l'estómac. És la sen­sació que tenen avui més de 350 ciclis­tes abans d'empren­dre el repte de la gra­du­ació en BTT. Han estu­diat, s'han pre­pa­rat i, demà, començaran la pri­mera de les set eta­pes de la cin­quena edició de la Transpyr, la prova que con­sis­teix a cre­uar els Piri­neus pel ves­sant sud i que s'ha con­ver­tit en una prova de referència a Europa pels valors intrínsecs que té i per l'encant del pai­satge, can­vi­ant al llarg del recor­re­gut, que duu els par­ti­ci­pants de la Costa Brava medi­terrània a la costa cantàbrica de l'oceà Atlàntic. És la tra­vessa de dos mars, i amb un punt menys d'etapa que en les qua­tre edi­ci­ons ante­ri­ors: Roses, Cam­pro­don, la Seu d'Urgell, el Pont de Suert, Aïnsa, Jaca, Auritz-Orre­aga i Hon­dar­ri­bia, que relleva Sant Sebastià com a des­ti­nació final.

El con­cepte

La Transpyr té 800 quilòmetres i 18.000 metres de des­ni­vell acu­mu­lat en un recor­re­gut estruc­tu­rat en set eta­pes. És la més gran tra­ves­sia ciclista con­ti­nen­tal de BTT per eta­pes, i suposa un gra­duat per als que l'aca­ben. Una prova que van crear qua­tre ciclis­tes dels Piri­neus per mos­trar els encants del ter­ri­tori a la resta d'amants de la bici­cleta, i els van mar­car un repte per­so­nal i una aven­tura amb ele­ments com­pe­ti­tius i de res­pecte que reque­rei­xen una pre­pa­ració prèvia per viure una experiència única. Superació, constància, per­sistència, viure en comunió amb la natura –els recor­re­guts no estan mar­cats, se seguei­xen mit­jançant el GPS per no mal­me­tre el ter­ri­tori– i apor­tar bene­fici a les comu­ni­tats que for­men part del recor­re­gut de la prova i que, al mateix temps, donen a conèixer la seva cul­tura. La Transpyr és el punt de tro­bada de per­so­nes del ter­ri­tori que veuen en la prova el nexe d'unió per incen­ti­var la pràctica de l'esport, crear una xarxa entre els seus habi­tants i poten­ciar el desen­vo­lu­pa­ment econòmic als Piri­neus, una marca emer­gent en el sec­tor ludi­co­es­por­tiu.

I, és clar, és una prova ciclo­es­por­tiva per equips de dues o tres per­so­nes –per motius de segu­re­tat i, també, per fomen­tar el tre­ball en equip–, que cada dia afron­ten un repte de més de 100 quilòmetres i 2.500 metres de des­ni­vell posi­tiu acu­mu­lat durant una set­mana.

Un pas més

La filo­so­fia de la Transpyr ha dut els orga­nit­za­dors a crear Transpyr Spi­rit. Es tracta de poten­ciar l'esport con­vi­dant dos ciclis­tes de cada població que és punt d'etapa a par­ti­ci­par en la prova. Així mateix, la Transpyr Cha­llenge ha creat un cir­cuit de cur­ses orga­nit­za­des de manera con­junta amb els clubs dels muni­ci­pis que reben la prova. Perquè és des de la pers­pec­tiva local que s'acon­se­gueix l'impacte glo­bal.

El recor­re­gut està ges­ti­o­nat per mini­mit­zar l'impacte al ter­ri­tori: es bus­quen els espais menys fràgils i els pro­duc­tes que es reque­rei­xen –el 2013 van ser, per citar tres exem­ples, més de 4.000 taron­ges, 2.000 plàtans i 6.000 litres d'aigua– s'adqui­rei­xen als proveïdors locals. Cada muni­cipi que rep la Transpyr rep també un fort impacte econòmic (500 per­noc­ta­ci­ons). Tot ple­gat amb motiu d'una prova seguida en directe per mit­jans de comu­ni­cació –L'Espor­tiu n'és un– locals i inter­na­ci­o­nals i pels milers de segui­dors que té Transpyr a les xar­xes soci­als.

DISTÀNCIA

800
quilòmetres
i 18.000 metres de desnivell acumulat té el recorregut, estructurat en set etapes.

CREIXEMENT

354
participants
registra la prova –el 2010 n'eren 85–, el 45% dels quals són estrangers (24 països).

Avui arrenca la Transpyr Road, amb pròleg Roses-Cadaqués

La Transpyr ha estat reconeguda aquest 2013 com una de les proves de BTT més exigents del món, juntament amb la Cape Epic (Sud-àfrica), la Transalp (Alemanya i Itàlia) i la Ruta dels Conquistadors (Costa Rica). I, amb la voluntat d'obrir-se al públic, la Transpyr també ofereix la possibilitat de fer la modalitat east (Roses-el Pont de Suert) o west (el Pont de Suert-Hondarribia). Aquesta mateixa filosofia va ser la que va permetre que nasqués la Transpyr Road, la segona edició de la qual comença aquesta tarda, amb un pròleg de Roses a Cadaqués, de 17 quilòmetres. El 2012 se'n va fer una primera versió de prova en la segona meitat del recorregut i, l'any passat, van ser una vintena de ciclistes els pioners de la travessa en roda prima. És una ruta dissenyada per Eliseu T. Climent i Jordi Laparra –autor el 1992 de La travessia del Pirineu en BTT i aquest 2014 de GTPC Gran Travessa del Pirineu Català (Editorial Alpina)– en format cicloturista, amb trànsit obert, si bé són carreteres poc conegudes i poc transitades, amb una mitjana de 140 quilòmetres per etapa, que inclouen un o dos trams cronometrats mitjançant els quals s'estableix la classificació. És una prova individual, amb més de 1.000 quilòmetres i 20.000 metres de desnivell positiu acumulat en la qual els participants superen 44 ports i segueixen, també, el recorregut mitjançant els GPS. En la primera edició, l'any passat, la victòria no es va decidir fins a l'últim dia, en favor del redactor de L'Esportiu Borja Sánchez, amb dinou segons de marge respecte a l'austríac Àxel Strauss. El campdevanolenc repetix participació. No hi serà l'altre ciclista de Campdevànol guanyador de la Transpyr l'any passat, Joan Llordella, que feia parella amb Pau Zamora i que aquest any van ser dotzens en la Cape Epic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.