Tot el gaudi que comporta córrer a peu amb pluja, més en rodatges de recuperació a ritme lent o cursa, és inversament proporcional al de pedalar mentre plou. Tot s'entrena, i el patiment és una dels aspectes que en les setmanes de càrrega apareix de manera imprevista. Un descens de més de mitja hora sota un ruixat intens de finals d'hivern, per exemple. I el record de la pedregada en la crono de la primera etapa està present, encara. Ahir, la previsió era de pluja. Com avui. Crec, que en això del temps, passa com amb el futbol. Tothom en parla encara que no en sàpiga. I va corrent la veu, a més. Això, que ahir al quilòmetre 60 ja ens havíem ventilat la crono, de 53. L'oficial. La segona era la que consistia a arribar al Pont de Suert sense pluja (prevista per al migdia i amb rumors quan sortíem que a la Seu ja hi plovia). Dos ports més mirant els núvols de tempesta. I tres gotes al GPS en el descens de l'últim, Perves. Per cert, molt més amè que fa un any en una etapa amb dues cronos.