Purito, devorat en un final agònic
Joaquim Rodríguez va ser superat per Nibali quan tenia el triomf a tocar després d'haver rodat tot el dia escapat
El madrileny va abandonar per una caiguda i l'italià referma la candidatura guanyadora
El de Parets va coronar primer cinc ports i lidera la muntanya
El vallesà Joaquim Rodríguez (Katuixa) va ser víctima de la lluita per la classificació general i es va quedar sense celebrar la segona victòria d'etapa al Tour en un final agònic després d'un recital físic i tàctic. L'italià Vincenzo Nibali (Astana) –pletòric i principal candidat a la victòria final després de l'abandonament de l'espanyol Alberto Contador (Tinkoff)– li va esfondrar les esperances a cinc-cents metres de la meta després d'haver rodat gairebé tota l'etapa per davant del gran grup. Purito s'haurà de consolar vestint provisionalment el sempre preuat mallot de punts que acredita el líder de la classificació de la muntanya i assumint que la no victòria d'ahir no és irreversible i que encara li queden oportunitats per rescabalar-se.
El líder del Katuixa va aparèixer en escena diumenge després d'una setmana discreta que li ha servit per agafar ritme. I al final d'etapa reconeixia que el seu objectiu en el Tour era convertir-se en el millor escalador. Ahir, amb set ports puntuables, havia de formar part del grup capdavanter per esgarrapar tants punts com li fos possible. Quan Visconti (Movistar), Westra (Astana), Riblon (AG2R), Moinard (BMC), Voeckler (Europcar), Irízar (Trek) i Gérard (Bretagne) van consolidar l'escapada, Purito havia quedat lleugerament despenjat. Però es va aliar amb Peter Sagan (Cannondale), que buscava els punts de la regularitat, i Barta (NetApp) i va poder connectar-hi al quilòmetre 26, amb tots els obstacles muntanyosos al davant i més de 130 km.
El de Parets del Vallès va coronar en primera posició cinc dels set ports. Al Firstplan (2a categoria), Voeckler va superar Rodríguez, sense que això servis de precedent, perquè en els altres Purito es va endur el pot gros. Només li quedava completar la festa de la recapta amb els 20 punts de La Planche des Belles Filles, on hi havia la línia de meta. Havia gestionat perfectament el duel amb els companys d'escapada. Visconti i Kwiatkowski havien quedat com a únics supervivents de l'escapada d'una de les jornades més dures de l'edició d'enguany. L'italià va cedir uns metres definitius poc abans de l'últim ascens i el polonès, desgastat després de rodar molts quilòmetres a roda del seu company d'equip, Tony Martin, al capdavant dels escapats buscant la sorpresa en la general, no va poder respondre al canvi de ritme del català a les primeres rampes. Purito havia de recórrer cinc quilòmetres per repetir la victòria de Mende del juliol del 2010 i fer realitat la setena gesta catalana en la cursa per etapes més important del planeta. Els companys de viatge ja no li podien fer ombra, els havia deixat enrere sense opcions.
El Tauró de Messina
Però aleshores va aparèixer Nibali. Decidit a agafar les regnes de la cursa i a deixar clar als altres que ell ja era un ferm candidat a la victòria final quan els dos grans absents competien i que res no ha de canviar fins a París. A falta de tres quilòmetres per la meta, quan Purito divisava a l'horitzó la pancarta dels dos quilòmetres, Nibali va sortir disparat, completant l'excel·lent feina dels seus companys –que havien comandat el pilot des que Contador va entrar al cotxe del Tinkoff–. Pinot (FDJ.fr), Valverde (Movistar), Peraud i Bardet (AG2R), Van Garderen (BMC) i Porte (Sky) no el van poder seguir. El Tauró de Messina va continuar com un coet i en el seu camí gloriós no va tenir pietat del català, sense forces ni explosió per contraatacar o pactar una entesa de col·laboració i repartir-se el botí.
La victòria li va servir a Nibali per distanciar-se una mica més dels principals candidats a discutir-li la victòria final, perquè el francès Tony Gallopin (Lotto), líder per accident, feia estona que havia cedit el testimoni.
Els francesos encadenen nou edicions sense celebrar la diada nacional del 14 de juliol amb una etapa. El darrer d' aconseguir-ho, David Moncoutié (2005), un any després de Richard Virenque.
Contador plega i Froome el cita a la Vuelta
El Tour ha perdut dos dels grans favorits en la primera part de la prova. Ahir, mentre l'atenció se centrava en la part davantera i els favorits rodaven agrupats a l'espera que les hostilitats es destapessin, Contador va acaparar l'atenció. No era protagonista d'un atac llunyà per provar d'eixugar els dos minuts i mig de diferència que havia de mantenir amb Nibali, sinó víctima d'una caiguda en el descens del Petit Ballon, el segon port del dia. Els favorits no van accelerar i van rodar durant uns minuts atemorits i presos per la incertesa, segons explicava Nibali. Mentrestant, Contador intentava pujar a la bicicleta de nou per no perdre el contacte amb els rivals. Va haver de canviar de bici i rebre atenció mèdica i, malgrat els quatre minuts que cedia amb el grup de Nibali, semblava que podria continuar. Durant mitja hora va intentar agafar el ritme i recuperar les sensacions, però el dolor que tenia era insuportable i va haver de plegar. Segons el diagnòstic, té “un trauma al colze esquerre, una lleugera pèrdua de pell i una fractura tibial”.
El director esportiu de l'equip, Philippe Mauduit, va explicar que havia hagut de caure amb molta violència perquè se li ha rebentat una sabata.
El britànic Chris Froome no va tardar a reaccionar a l'abandonament del seu rival i va piular: “Gran pèrdua del Tour. Recupera't bé [Contador], espero veure't a la Vuelta.” D'aquesta manera, la prova espanyola podria gaudir d'un cartell de luxe si es confirma la presència de Contador, Froome, Quintana, Purito, Valverde...
Purito: “Pensava que guanyava”
Joaquim Rodríguez va tornar a tenir la sensació de veure com un triomf se li escapava de la punta dels dits. La segona victòria a França no era una quimera i ell mateix va reconèixer que “pensava que guanyava” abans de veure's sorprès i sobrepassat per Nibali “com un avió”.
El de Parets va lamentar el desenllaç. “Ha estat una llàstima, he intentat seguir-lo però m'ha faltat ‘punch'. He perdut l'etapa per molt poc. Ho he donat tot, però l'avantatge que tenia no ha estat suficient.”
Purito va expressar dubtes de cara als seus plans de futur en el Tour, com a mínim en públic. “No tinc clars els meus objectius: si guanyar una etapa o el mallot de la muntanya, encara que una cosa pot conduir a l'altra.”
El del Katuixa encapçala la classificació amb 51 punts, seguit del francès Thomas Voeckler (34), que és un dels principals rivals, a banda del mateix NIbali, que ocupa la quarta posició, en aquest cas amb 20 punts. Martin és tercer, però no l'atempta.
Notícies
Dimecres,7 agost 2024