Generació del 92
Ferran Solé
Un palau per a l'handbol
Els Jocs de Barcelona van permetre alçar a Granollers una de les millors instal·lacions europees per a la pràctica d'aquest esport
Del present i el futur, en parla una de les grans promeses del club de la ciutat
A Granollers és fàcil palpar físicament el llegat dels Jocs Olímpics de Barcelona. A la ciutat, bressol d'un dels esports per equip més rellevants a Catalunya, es va alçar el Palau Olímpic –que mereix ben bé el nom que porta–, l'única gran instal·lació destinada només a l'handbol que hi ha a tot l'Estat espanyol. Ferran Solé, una de les últimes perles sorgides del planter del BM Granollers, va néixer just un mes després de la inauguració dels Jocs. De fet, la seva mare li recorda sovint que mentre esperava pacientment el part, es va empassar per la televisió gairebé totes les competicions esportives dels Jocs.
Tot i que el jove jugador s'ha format com a esportista d'elit a les files de l'històric club català, ell mateix recorda que probablement mai hauria jugat a handbol si no hagués estat per l'entusiasme que es va generar per aquest esport a la seva escola pública de primària a Sant Quirze del Vallès: El Turonet. “Si érem 15 nois a la classe, tots 15 jugàvem a handbol; en el meu cas venia de família, perquè el meu germà gran ja hi jugava i el meu pare també ho havia fet. L'aposta del col·legi va ser molt forta”, recorda Solé, que forma part de l'anomenada generació d'or de la federació espanyola. Tot i que el jugador es va formar a l'altre Vallès (l'Occidental) els tentacles del Granollers, que arriben a tot Catalunya, no el van deixar escapar. Així, amb 14 anys va començar a entrenar-se i a jugar amb l'històric club català.
Coincidint amb la cita olímpica el club va disposar d'un equip amb alguns dels millors jugadors catalans de la història: Enric Masip, Ricardo Marín, Aleix Franch, Jaume Fort, Jaume Puig, etc. El 1992 i el 1993 l'equip va ser subcampió de lliga en un campionat amb clubs amb molt més potencial econòmic, com ara el FC Barcelona, l'Atlético de Madrid i el Teka de Cantàbria. Amb l'empenta olímpica encara a les espatlles, l'equip va ser campió de la copa EHF el 1995 i el 1996. “No vaig veure jugar la majoria d'aquells jugadors, però crec que les diverses generacions de jugadors que han sorgit després, com s'ha vist amb Joan Cañellas, Albert Rocas, David Davis, Antonio García i companyia, no tenen res a envejar-los”, afegeix el jove extrem vallesà. El salt al professionalisme d'un dels jugadors catalans més prometedors coincideix amb el pitjor moment econòmic de la història de l'Asobal i amb l'emigració constant dels millors jugadors del país a altres lligues. “El primer que he fet és assegurar-me, o intentar-ho, un futur professional després de l'handbol estudiant la carrera d'enginyeria industrial –també farà un màster–, perquè sóc conscient que la nostra trajectòria és de poc més de deu anys”, explica el jugador, que també és conscient que el seu futur podria ser en una lliga més poderosa econòmicament. “Les més fortes –afegeix– són la francesa i l'alemanya, però el meu primer objectiu és consolidar-me a l'Asobal i ajudar el Granollers a mantenir el nivell de la temporada passada; no marxaria per exemple a un club estranger només per diners, necessito formar-me com a jugador.”
Solé, considerat un dels millors extrems del món de la seva edat, admet que el seu paper en les diverses seleccions espanyoles ha estat més rellevant que al Granollers. “Amb els júniors hem estat campions d'Europa i subcampions del món; i amb els juvenils, subcampions d'Europa i del món. Em fa la sensació que és en aquests campionats on m'he començat a fer un nom.”
El club
Tot i que Granollers ha estat sempre la ciutat de l'handbol a Catalunya, el club representatiu de la ciutat en els darrers anys no ha pogut evitar veure's involucrat en la crisi econòmica. “Fa dues temporades, quan els jugadors no cobraven, jo tot just pujava al primer equip, però em vaig solidaritzar amb tots ells, perquè eren professionals i tots tenien famílies que ho passaven malament”, recorda el jugador, que ha vist com l'entitat intentava superar un concurs de creditors desfent-se dels seus millors jugadors. Amb tot, l'equip ha aconseguit classificar-se per a la segona competició europea. “Ens anirà bé per millorar en tots els aspectes”, assenyala el jugador, que admet que per primer cop en els últims anys aquesta temporada ha tornat a veure l'afició engrescada gràcies al bon paper de l'equip, tercer en la lliga i finalista en la copa del Rei i en la copa Asobal.
El Palau Olímpic de Granollers, inaugurat el juliol del 1991, té una capacitat per a 5.685 espectadors. L'any passat va ser l'escenari d'una de les fases de grup del campionat del món. La federació francesa, coneixedora de les instal·lacions, va sol·licitar expressament jugar els seus partits al pavelló vallesà.
La rellevància del BM Granollers com a club a Catalunya és indiscutible. El 1959 va ser el primer club a participar en una competició europea i el 1976 va conquerir la recopa, el primer títol europeu d'un equip català i de la resta de l'Estat.
El Granollers, que afrontarà la nova temporada serà molt diferent al de l'última. El jove entrenador Toni Garcia –també format a la casa– fa el salt a un dels grans campionats europeus (se'n va al Tolosa) i la principal figura de l'equip, el porter argentí Schulz, també marxa cap a França (Nantes). Fins i tot jugadors amb menys protagonisme, com ara l'altre jove de Sant Quirze que hi havia al primer equip (Albert Pujol) han decidit buscar noves aventures. En el seu cas, provarà sort al Benfica.
EN PERSONAL
Acaba'm aquesta frase: Catalunya és...
Notícies
Dimarts,19 novembre 2024