El llistó europeu, a Zuric
L'atletisme del Vell Continent té els punts forts en les proves més tècniques, amb Lavillenie (perxa) i Bondarenko (alçada) com a referents
Farah, l'estrella a Londres i Moscou, gairebé no ha competit des del debut en marató
El flamant Estadi de Letzigrund de Zuric, l'escenari cada estiu d'una de les principals cites de la Lliga del Diamant, acapararà des d'avui i fins diumenge els focus de l'atletisme amb la disputa de la 22a edició del campionat d'Europa. Nou campions olímpics a Londres i onze de mundials a Moscou pugnaran per allargar la seva supremacia en l'atletisme del Vell Continent, que ha perdut pistonada en un panorama cada cop més globalitzat, i on caribenys i nord-americans marquen la pauta en les proves de velocitat, i els africans en les curses de mig fons i fons. Precisament, en aquest últim sector un dels pocs que ha pogut aixecar el cap enmig de la marea africana és el britànic Mo Farah, d'origen somali, que ha signat el doblet (5.000 i 10.000 m) tant en els Jocs Olímpics de Londres com en el mundial de Moscou. D'entrada, Farah hauria de ser un dels grans protagonistes a Zuric, però els precedents no són gaire positius. Després d'una primera incursió en la marató, ha tingut diversos problemes físics i fa unes setmanes ja va haver de renunciar als Jocs de la Commonwealth. Si està recuperat, tornarà a lluitar per triomfar en els 5.000 i els 10.000 m, fita que ja va assolir en l'europeu de Barcelona 2010.
Un altre dels referents a l'anella és el francès Mahiedine Mekhissi-Benabad, que aspira a la tercera corona en els 3.000 m obstacles i a més té previst estendre el seu domini, també en els 1.500 m, avalat pel seu títol continental en pista coberta. En els 1.500 m femenins el duel entre la sueca Abeba Aregawi i l'holandesa Sifan Hassan es podria convertir en un dels moments estel·lars del campionat.
Salts i llançaments
Més enllà de Farah, on l'atletisme europeu talla realment el bacallà és en les proves més tècniques, en els concursos de salt i llançaments. En aquest sentit, les dues cites destacades són el salt de perxa i el d'alçada masculina. En la primera prova, el gran referent és el francès Renaud Lavillenie, que aspira al tercer títol europeu consecutiu. L'astre gal ja ha enllaçat dinou competicions invicte i en la campanya hivernal ja va superar el rècord de Serguei Bubka (6,16 m). El concurs d'alçada s'ha convertit per mèrits propis en la prova de moda d'aquesta temporada, i a Zuric hi haurà tres dels components del selecte club dels 2,40 m, liderats per l'ucraïnès Bohdan Bondarenko (2,42). Els seus màxims rivals seran el rus Ivan Ukhov (2,41) i el també ucraïnès Andrei Protsenko (2,40). Com Lavillenie i Mekhissi, també aspiren a una tercera corona consecutiva Christope Lemaitre (100 m), Yohan Diniz (50 km marxa), Olha Saladuha (triple) i Sandra Perkovic (disc). Si en aquest cas es tracta d'atletes consagrats, també s'espera molt d'estrelles emergents com ara l'heptatleta holandesa Dafne Schippers, i de l'especialista en tanques altes Pascal Martinot-Lagarde i el migfondista Pierre-Ambroise Bosse (800), dues joies més de l'efervescent atletisme francès.
Disset catalans i poques aspiracions, segons el rànquing
La delegació catalana a Zuric la conformen disset atletes, però amb el rànquing europeu a la mà les aspiracions no passarien de tres o quatre places de finalista, més enllà dels dos relleus masculins de 4x100 i 4x400 m. En aquest sentit, els més ben situats serien el lleidatà Ayad Lamdassem (2h09:28) i el lloretenc Àngel Mullera (8:19.26), cinquè i setè respectivament en la marató i els 3.000 m obstacles. Tots dos, però, amb els registres del 2013. En les proves de marxa, també aspiren a una plaça de finalista l'incombustible Jesús Ángel García Bragado (50 km), l'efectiva Beatriz Pascual i l'emergent Raquel González (20 km). També hi ha força esperances dipositades d'accedir a la final de 4x100 m, on hi podria haver fins a tres velocistes catalans, amb Eduard Viles, Sergio Ruiz i Adrià Burriel. Entre els convocats en el 4x400 m, hi figura el barceloní Pau Fradera.
